Fotos de les Jornades

Ja fa dies que volem publicar un recull de de les Jornades. Aquí en teniu unes quantes. Si vols, pots veure'n algunes més a l'àlbum JORNADES DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE A L'AMAZÒNIA, 6 i 7 de maig

Jornades d'Amazònia: Introducció i Benvinguda

Benvolguts/es:

Ja tenim les jornades a la web. Hem dividit els videos per sessions respectant el programa. Anirem penjant els mateixos amb un post per cada sessió o taula.

Introducció (Carmiña Balanza, 6 mins)



Benvinguda (Pep Barba i Andreu Felip, 21 min)

Sessió 2: Diversitats de plantejaments en l'enfocament Sud-Nord

Gemma Celigueta (12 mins)




Corpus Malale (18 mins)



Pedro Nuny (22 mins)



Preguntes i Reflexions (32 minuts)

Sessió 3: Procés històric i situació actual de la població indígena amazònica

Josep Barba (4 mins)




Antoni Madueño (19 mins)



Jordi Noé (22 minuts)



Preguntes i Reflexions I (28 minuts)

Sessió 4: La nova constitució de Bolívia. Conseqüències sobre els pobles indígenes

Rita Ruybens (6 mins)



Pedro Nuny, primera part (23 mins)



Pedro Nuny, segona part (23 mins)



Aureli Argemí (30 mins)



Reflexions i preguntes (32 mins)

Sessió 4 : Reflexions i preguntes from Comunicació Ceam on Vimeo.

Sessió 5: L'educació intercultural bilingüe als països amazònics

Presentació Gemma Casal (18 mins)

Corpus Malale I (21 mins)

Corpus Malale II (22 mins)

Preguntes i Reflexions I (Mª Antònia Bonaventura, Fundació Pere Tarrés)

Preguntes i Reflexions II

Sessió 6: La questió mediambiental. Accions desenvolupades per pal.liar les problemàtiques mediambientals

Jordi Pasqual (24 mins)



Ferran García (28 mins)



Víctor Maeso (25 mins)



Preguntes i Reflexions (15 mins)

El ressorgiment de les organitzacions indígenes

Ara us presentem una presentació que no va ser tractada durant les Jornades però que creiem que pot ser del vostre interés.

Veure presentació del ressorgiment de les cultures indígenes.

Volem aclarir que part de les imatges utilitzades en aquesta presentació ha sortit del material que Jordi Pascual, Ferran Garcia, Victor Maeso i Pedro Nuny va oferit a les Jornades. Volem aprofitar per agrair que ens hagin autoritzat per fer servir els seus materials.

Amb aquest power point, en Josep Barba F. , ha volgut presentar la gran riquesa i complexitat de les cultures precolombines existents a les terres baixes de l'Amazonia, com els anys de dominació estructuren una nova societat aliena a les cosmovisions existents i com aquestes poblacions s’han tornat a reorganitzar i a reclamar peticions com ara la propietat del territori i l’autodeterminació com a pobles indígenes.

Amazònia i Mediambient

Com a introducció a la taula de problemàtiques ambientals a l'Amazònia, en Jordi Pascual va presentar un PowerPoint on es fa una breu introducció de les característiques ecològiques del territori amazònic, així com de les principals problemàtiques que hi estan afectant actualment.

Podeu veure la presentació fent clic aquí.

Amb aquesta presentació podem conèixer totes les agressions que pateix actualment la zona, reflexionant sobre les dificultats per a poder realitzar una correcta gestió del territori, donat la gran amplitud de interessos existents i l'extensió del territori

La Constitució Boliviana

En Pedro Nuny, vicepresident del CIDOB, va presentar un anàlisi sobre el procés de la constituent i els punts més rellevants introduïts a la nova Constitució boliviana així com els efectes que aquests canvis tindran en la vida quotidiana de les poblacions indígenes.

Si vols, pots veure la seva presentació fent clic aquí.

Si voleu complementar la informació, teniu a la vostra disposició el text complert de la nova constitució boliviana a internet.

Pedro Nuny entrevistat a COMRàdio

El Vicepresident de la Confederación de Pueblos Indígenas de Bolívia CIDOB, Pedro Nuny, va aprofitar la seva visita a Barcelona per parlar amb alguns mitjans de comunicació de la ciutat.

El programa Tots x Tots de COMRàdio li va fer una entrevista que va ser emesa el passat dimecres. En ella Nuny parla de la problemàtica ambiental a l’Amazònia, de les reivindicacions dels pobles indígenes i de la lluita per ser representats al parlament bolivià.

Si voleu, podeu escoltar l’entrevista seguint el següent enllaç: http://podcast.comradio.com/P_24062009_200_1.mp3 (a partir del minut 13 del programa).

Proposta EIB

Un altre document sobre Educació Intercultural bilingüe.

La proposta per una educació indígena originaria elaborada per les organitzacions que conformen la Unidad de Pueblos Indígenas Originarios de Bolivia.

Aquest document recull el pensament, les peticions i les projeccions de les nacions indígenes originaries, per tal de transformar l’aplicació, el seguiment i el control de les polítiques educatives de Bolívia.

Per consultar el document, cliqueu aqui

Material resultant de les jornades

Hola altre cop!, desprès d’aquest petit temps de silenci, tornem a activar-nos amb el blog.
Poc a poc, anirem penjant tot el material resultant de les jornades: els vídeos amb les ponències, el material complementari emprat, fotografies i altres.
Esperem poder acabar aviat la publicació de les jornades per tal de tancar aquest procés iniciat a l’octubre passat.
Us anirem informant de totes les novetats

Gràcies

Tant de temps treballant, preparant els continguts, perfilant les temàtiques, fent totes les gestions perquè en Corpus Malale i en Pedro Nuny viatgessin a Barcelona, preparant els materials i fent mil gestions més. I ara, ja ha passat tot.

Han sigut dos dies intensos, en els que hem tocat diferents temàtiques al voltant de l’Amazònia. Moltes idees, discursos i experiències explicades. Ara se’ns ve a sobre una altra feina per fer que el nostre treball i la vostra participació sigui encara més útil. Ara ens toca recollir-ho tot. I és des d’aquest bloc que pretenem fer-ho. Si voleu, hi podeu participar.

L’equip de CEAM està molt content. Primer de tot vol donar les gràcies a tots i totes els que vau venir. Som conscients que els horaris no eren els ideals per a compaginar amb la feina i/o els estudis. Suposem que si vau venir és perquè tenim interessos comuns. Esperem, per tant, que el nostre contacte no s’acabi aquí.

Els que no vau poder venir, podreu consultar al bloc la informació que hi anem penjant.

Ayúdanos a mejorar

Si participaste en las Jornadas, te agradeceremos que rellenes la encuesta de evaluación.

Ens veiem demà a la Casa del Mar

Per fi ha arribat el dia. Demà comencen les Jornades per les que hem estat treballant tant de temps.

Els dos representants indígenes bolivians, el Pedro Nuny i el Corpus Malale, ja van arribar ahir a la tarda a Barcelona i avui han tingut les primeres reunions i entrevistes.

Tot està a punt. Només cal que tot comenci. Ens veiem a la Casa del Mar a partir de les 9 del matí. Si no us heu inscrit, no importa, veniu i us podreu inscriure allà mateix.

Comença el compte enrere

La setmana de les Jornades ja ha arribat. Al CEAM hi ha nervis. Volem que tot estigui a punt i que surti bé.

Només us volem fer saber que les inscripcions encara estan obertes. No volem tancar les portes a ningú, així que si voleu assistir a les jornades encara esteu a temps d’inscriure-us aquí al bloc, trucant-nos (93 451 40 68) o venint directament a la Casa del Mar durant les Jornades.

La vostra participació enriquirà la feina prèvia que hem estat fent.

Pedro Nuny sobre la ley electoral: "La peor parte nos llevamos los pueblos indígenas"

Si voleu seguir la reacció de la Confederación de Pueblos Indígenas de Bolicia (CIDOB) a l'aprovació de la nova Llei Electoral Transitòria del Congrés, podeu llegir l'article que ha publicat la mateixa CIDOB a la seva pàgina web.

A més a més, l'article inclou una recent entrevista al Pedro Nuny, un dels nostres ponents i vicepresident de la CIDOB.

Segons Nuny "la Ley Electoral Transitoria es inconstitucional porque vulnera -entre otros- el derecho de los pueblos indígenas a dar su opinión sobre temas que los afectan."

Llegir més.

Díptic Jornades

Ens hem adonat que no havíem penjat al bloc el díptic de les Jornades. Potser ja el teniu, però per qui el vulgui consultar, si cliqueu a sobre de la imatge el podreu veure a mida real.

Certificat d'assistència

No ho havíem especificat, però els i les que assistiu a les Jornades rebreu un certificat d’assistència per acreditar la vostra participació.

Podreu demanar el certificat quan us acrediteu a les Jornades i us serà entregat el dijous (si només podeu venir dimecres, us l'entregarem quan marxeu).

Nova Constitució boliviana

Per tal d'emmarcar els temes tractats a les Jornades dins el context de la nova Constitució boliviana, l'equip del CEAM ens hem llegit la nova Carta Magna i us hem fet un petit resum dels capítols que fan referència al temes que s'exposaran els dies 6 i 7. Igualment us penjem el text complert per qui tingui interés.

Resum nova constitució- clica aquí


Text complert- clica aquí

Asuntos Indígenas- IWGIA

Os queremos recomendar una colección de IWGIA, Asuntos Indígenas

Para ver todos los números de la colección pincha aquí

Aunque todos los números son interesantes y os recomendamos su lectura, queremos destacar algunos que pueden complementar los temas que trataremos en las Jornadas,

1-2/2007: Primer año de presidencia de Evo Morales (con entrevista a Pedro Nuny)

4/06: Explotación forestal y Pueblos Indígenas

2-3/06: Pueblos Indígenas e Hidrocarburos

1/05: Pueblos Indígenas y Educación

4/04: Derechos Territoriales

4/04: Derechos Territoriales

Mundo Indígena 2008- IWGIA

Destacamos esta publicación de IWGIA

Mundo Indígena 2008

Este Anuario cubre el periodo enero – diciembre de 2007. El Mundo Indígena se publica cada año en el mes de mayo.

Gracias a las contribuciones de académicos y activistas indígenas y no-indígenas, El Mundo Indígena 2008 suministra una visión general de los acontecimientos fundamentales sucedidos en el 2007 que han hecho impacto sobre los pueblos indígenas del mundo.

Esta edición incluye:

• Informes por regiones y países que cubren la mayor parte del mundo indígena

• Información actualizada sobre los procesos internacionales y regionales donde se discuten temas de interés y relevancia para los pueblos indígenas.

El Mundo Indígena es una fuente de información y una herramienta imprescindible para aquellos que necesitan estar al día sobre los temas y acontecimientos más recientes dentro del mundo indígena.

Para verlo pincha aquí

Indígenes al parlament

La Confederació de Pobles Indígenes de Bolívia (CIDOB) ha difós un text que reflecteix el seu disgust davant l’aprovació del Congrés Nacional d’atorgar només set escons parlamentaris als pobles indígenes, en comptes dels catorze que havien consensuat la CIDOB i el Govern Nacional.

Us animem a llegir aquest interessant text que us farà entendre una mica més l’actual problemàtica que s’està vivint a Bolívia perquè els drets dels pobles indígenes no es vegin violats. El podeu trobar a la web de la CIDOB.

Us recordem que el vicepresident de la CIDOB estarà present a les Jornades, on es debatrà aquest tema.

Universitats indígenes a Bolívia

Una interessant notícia sobre la xarxa d'universitats indígenes que es vol crear a Bolívia:

Rebelión, 7 de abril.- El Gobierno Nacional pretende iniciar, con la creación de estas tres casas de estudio, una red de universidades indígenas, que contará con 25 sedes donde se impartirán lenguas como el quechua, el aymara y el guaraní, además de español e idiomas extranjeros.

Las primeras universidades indígenas serán inauguradas en Bolivia el próximo sábado por el presidente de la nación, Evo Morales, donde se impartirán clases en lenguas aymara, quechua y guaraní, además de español y un idioma extranjero.

Así lo anunció el ministro de Educación boliviano, Roberto Aguilar, quien apuntó este domingo que el acto se celebrará simultáneamente en las localidades de La Paz, Chuquisaca y Cochabamba, interconectadas a través de una videoconferencia. Estas localidades albergarán los centros educativos, que estarán ubicados en Chimoré, en la zona cocalera del Chapare; Warisata, en el altiplano paceño, y en Macharetí, en el Chaco, en el sur del país.

Aguilar afirmó que tecnológicamente serán “las universidades más modernas del país” y añadió que “los tres pueblos indígenas originarios se complementarán simbólicamente a través de una conectividad permanente por videoconferencias, para que puedan intercambiar experiencias”. Informó además que el Gobierno de Evo Morales pretende instalar un total de 25 universidades indígenas en el país.

En este sentido, afirmó que en la universidad de Warisata se enseñará en aymara, en la de Chimoré en quechua y en Macharetí en guaraní, pero además “se fortalecerá el uso del español y de un idioma extranjero”. Asimismo, el titular de Educación explicó que las universidades tendrán una forma de organización comunitaria y que serán las propias comunidades indígenas las que designen a los estudiantes que puedan ir a la universidad y delante de quienes el alumno presentará sus resultados.

Con estas universidades se pretende recuperar “los saberes, el conocimiento, la cultura y las formas de organización de los pueblos indígenas originarios con la incorporación de la interculturalidad y el plurilingüismo”, explicó Aguilar.

El presidente Morales decretó el pasado mes de agosto la creación de las primeras tres universidades indígenas en Bolivia, que impartirán sus clases en los idiomas aymara, quechua y guaraní, y con las que pretende descolonizar al país ideológicamente y culturalmente.

Perfil dels ponents a les Jornades

Hem estat penjant últimament els currículums de les persones que composaran les taules que tindran lloc a les nostres jornades. Per fer la documentació molt més accessible, us deixem aquí el llistat amb l’enllaç al seu currículum personal. Amb aquesta informació volem mostrar l’amplia experiència que tenen en el món de la cooperació, en el territori Amazònic i en els pobles indígenes.

Pedro Nuny Caity. Vicepresident de la Confederación de Pueblos Indígenas de Bolívia CIDOB.

Corpus Malale Noza. Coordinador del Consejo Educativo del Pueblo orgininario Indígena Mojeño (CEPOIM).

Jordi Noé. Coordinador d’ alterNativa Intercanvi amb Pobles Indígenes.

Aureli Argemí i Roca. President del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN).

Gemma Casal i Fité. Responsable de l’Àrea de Recerca del Centre de Cooperació per al Desenvolupament Rural (CCDR)- Universitat de Lleida.

Miquel Carrillo. Coordinador de projectes de Enginyeria Sense Fronteres (ESF)- Catalunya.

Ferran Garcia. Membre de Veterinaris Sense Fronteres (VSF).

Victor Maeso. Coordinador de la campanya Finances Ètiques de SETEM-Catalunya, responsable de la dinamització dels grups de voluntariat de l'entitat i secretari de la delegació de SETEM a la Catalunya Central.

Marta Repullo. Responsable d’Amèrica de Sud de l’Agència Catalana de Cooperació pel Desenvolupament (ACCD).

Gemma Celigueta. Membre de IWGIA-Barcelona.

Rita Huybens. Presidenta de la Lliga dels drets dels pobles i vicepresidenta de la Federació catalana de ONG de Drets Humans.

Josep Barba Formosa. President i fundador del Centre d’Estudis Amazònics (CEAM) i fundador del Centro de Estudios Hoya Amazónica (HOYAM-MOJOS)- Bolívia.

Carmiña Edmy García Balanza. Directora del Centre d’Estudis Amazònics (CEAM).

Antoni Madueño. Membre de la Junta del CEAM. Responsable de la secretaria de Salut Laboral i Medi Ambient de la Federació d'Ensenyament de CCOO.

Jordi Pascual. Membre de la Junta del CEAM. Ex-director Executiu del Centro de Estudios Hoya Amazónica (HOYAM-MOJOS).

Jordi Noé

Coordinador d’alterNativa Intercanvi amb Pobles Indígenes.

Llicenciat en Economia. Involucrat al món de l’associacionisme i la cooperació des del 1993, quan va participar a les campanyes de suport "Ajudem al Poble de Bòsnia" i "Ajudem al Poble de Ruanda", a partir de llavors ha participat en diverses associacions de cooperació i de 4art món.

La seva feina a alterNativa va començar com a tècnic de cooperació, des del 2004 és coordinador i responsable dels projectes a Sud Amèrica. S’ha especialitzat en les organitzacions i les dinàmiques del moviment indígena a l'Amazònia peruana. Ha participat en la creació d’una xarxa d'ONG’s de l’estat que treballen específicament amb Pobles Indígenes.

Contacte: jnoe@alternativa-org.org

Ferran Garcia Moreno

Coordinador de la campanya "No et mengis el món" i de la unitat de Investigacions i Xarxes de la ONGD Veterinaris Sense Fronteres.

Llicenciat en Veterinària per la UAB (1994) i cursant Sociologia per la UNED, postgrau en agricultura ecològica per la UB, màster en Politiques Públiques en Biodiversitat per la Red Educación Universitaria de America Latina (REDCAPA), docent en diversos postgraus i màsters de cooperació. Autor de nombrosos articles divulgatius i investigacions sobre el model agroalimentari i les seves implicacions socials i ambientals, entre ells “Agrocombustibles, una duda razonable”. Coautor de diversos llibres com són “La Deuda Ecológica Española”, “Supermercats, no gràcies”, i “Agrocombustibles, ¿Otro negocio es posible?”.

Contacte: ferran.garcia@veterinariossinfronteras.org

Llei d'educació boliviana "Avelino Siñañi- Elizardo Pérez"

Aqui teniu la llei d'educació "Avelino Siñañi-Elizardo Pérez".

Aquest projecte de llei porta el nom i cognom del indígena Avelino Siñani, qui es va enfrontar a finals del segle XIX a l’altiplà de la Paz, als terratinents i clandestinament, va aixecar una petita escola, que es va fer gran desprès de la seva trobada amb l’educador Elizardo Pérez, amb qui va impulsar la idea de la liberalització de la població indígena boliviana mitjançant la cultura i l’educació.

Un dels objectius principals del govern és revolucionar el sistema educatiu per adequar-lo a les noves condiciones econòmiques, socials i culturals en les que es troba el país.

En aquest context, el Congreso Nacional de Educación va ser l’escenari democràtic propici per estructurar la nova Llei educativa. El present document, proposta del avantprojecte de la Nueva Ley de la Educación Boliviana- va ser elaborat amb la participació de representacions de 22 organitzacions i institucions de caire nacional, que van conformar la Comisión Nacional de la Nueva Ley de la Educación Boliviana (CNNLEB).

Organitzacions i institucions participants:

• Central Obrera Boliviana (COB)

• Confederación de Trabajadores de Educación Urbana de Bolivia (CTEUB)

• Confederación Nacional de Maestros de Educación Rural de Bolivia (CONMERB) Confederación de Estudiantes Normalistas de Bolivia (CEN-B)

• Confederación de Estudiantes de Secundaria de Bolivia (CES-B)

• Confederación Sindical Única de Trabajadores Campesinos de Bolivia y los Consejos Educativo Aymara (CEA) y de la Nación Quechua (CENAQ) Federación Nacional de Mujeres Campesinas de Bolivia-Bartolina Sisa, (FNMCB-BS), como parte de la CSUTCB

• Comité Ejecutivo de la Universidad Boliviana (CEUB)

• Confederación Universitaria Boliviana (CUB)

• Fuerzas Armadas (FF. AA.)

• Policía Nacional Boliviana

• Confederación Nacional de Juntas de Vecinos (CONALJUVE) Bolivia

• Confederación de Colonizadores de Bolivia (CSCB)

• Junta Nacional de Madres y Padres de Familia (JNMPF)

• Consejo Nacional de Ayllus y Markas del Qullasuyu (CONAMAQ)

• Confederación de Pueblos Indígenas del Oriente Boliviano y los Consejos Educativo Pueblo Originario: Amazónico Multiétnico, (CEAM), Guaraní (CEPOG), Chiquitano (CEPOCH), Mojeño (CEPOIM) y Guarayos (CEPIG), como parte de la CIDOB

• Comisión Episcopal de Educación (CEE)

• Asociación Nacional de Colegios Particulares de Bolivia (ANDECOP)

• Movimiento Cultural Saya Afroboliviano (MOCUSABOL)

• Comisión Nacional de la Nueva Ley de la Educación Boliviana

• Ministerio de Educación y Culturas (MEC).

Per la seva elaboració, diferents institucions i organitzacions van compartir a la Comissió Nacional, les seves propostes, las mateixes que conjuntament amb les conclusions dels Talleres Nacionales i Congresos Departamentales realitzats al 2004, les conclusions del Congreso Nacional de la Educación (1992) i altres documents, van servir com a base per l’elaboració del document.

Una particularitat necessària a destacar del treball de la Comissió, ha estat el consens existent dins el mateix. Malgrat això, en el marc d’un esperit democràtic i de respecte vers altres idees, s’ha respectat les diferencies d’opinió que han expressat altres institucions i organitzacions, el que ha donat lloc a constants revisions i adaptacions de la proposta. Al 2008 Bolívia va posar en marxa la nova llei educativa. El magisteri rural per la seva banda, va decidir implementar el projecte de llei a la gestió educativa de 2007.

Segons les persones defensores de la llei, la reforma de l’educació és inèdita degut al fort component social que inclou. La nova estratègia nacional, que reemplaça la Llei 1565, té tres eixos, el primer la descolonització, que significa igualtat d’oportunitats per a tothom, des de l’educació primària fins l’educació superior. També es preveu una educació productiva orientada al treball i al desenvolupament sostenible dels territoris. I un tercer moment inclou l’educació tecnològica i cultural.

Les reformes educatives posen l’accent en l’atenció comunitaria, però des de la diversitat de llengües i cultures. Un altre aspecte clau de la reforma és la seva extensió a tots els tipus d’ensenyament, inclosa la superior, a les zones rurals.

La nova llei preveu l’ensenyament gratuït de les llengües originaries, del castellà i de les llengües estrangeres.

Per saber-ne més cliqueu aquí.

Educación, cosmovisión e identidad

Posem a la vostra disposició un document que ens han enviat des del CEPOIM-Bolívia sobre la proposta d'elaboració del disseny curricular educatiu des de la visió dels pobles indígenes originaris.

Els Consejos Educativos estan treballant des de fa temps per tal de presentar una proposta educativa per la Nova Constitució, que englobi la gran diversitat cultural existent al país.

Per veure el document cliqueu aqui.

Enllaços d’interès

• Entitats participants

Centre d'Estudis Amazònics (CEAM)
http://www.ceam-ong.org/

Confederación de Pueblos Indígenas de Bolivia (CIDOB-Bolivia)
http://cidob-bo.org/

Consejo Educativo del Pueblo Originario Indígena Mojeño (CEPOIM-Bolivia)
http://www.cepos.bo/

IWGIA (Grupo Internacional de Trabajo sobre asuntos indígenas)- Barcelona
http://www.iwgia.org/

alterNativa Intercanvi amb els Pobles Indígenes
http://www.pangea.org/asplenty/

CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions)
http://www.ciemen.org/

Lliga dels Drets dels Pobles
http://www.dretsdelspobles.org/

Centre de Cooperació per al Desenvolupament Rural (CCDR)-Universitat de Lleida
http://www.ccdr.udl.cat/

Enginyeria Sense Frontera- ESF
http://catalunya.ingenieriasinfronteras.org/
http://catalunya.isf.es/

Veterinaris Sense Fronteres- VSF
http://www.veterinariossinfronteras.org/

SETEM-Catalunya
http://www.setem.org/

Federació Catalana d'ONG per al Desenvolupament (FCONGD)
http://www.pangea.org/fcongd/

Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD)
http://www.gencat.cat/

• Altres entitats

Casa de les llengues- Linguamon
http://www.linguamon.cat/

• Documentació

Centro de Documentación Santosnoco
http://santosnoco.blogspot.com/
http://santosnoco.googlepages.com/home

• Altres enllaços d’interès

Asociación de arte, Cultura y deporte San Isidro
http://www.futbolstreet.blogspot.com/
La Asociacíón Civil de Arte, Cultura y Deporte "San Isidro", tan solo nominada ACDSI, es una persona colectiva sin fines de lucro, creada y establecida en el Departamento de Santa Cruz; por sus objetivos sociales y humanos, desarrolla su acción rechazando toda manifestación que implique discriminación en cualquiera de sus formas. FINALIDAD: ACDSI tiene por finalidad contribuir a mejorar la calidad de vida de los seres humanos, en todos los ámbitos donde desarrolla sus actividades. OBJETIVO GENERAL: Para concretar la finalidad, ACDSI se propone como objetivo lo que expresa su Misión: "Promover estrategias y acciones que permitan el desarrollo humano sostenible en sus aspectos sociales, económicos. jurídicos, políticos, deportivos y ambientales en su área de acción".

Projectes de cooperació Fundació Pere Tarres
http://www.peretarres.org/mails/eutses/cooperacio/projectes_de_cooperacio.pdf

Pedro Nuny Caity

Vicepresident de la Confederación de Pueblos Indígenas de Bolívia CIDOB.

Pertany al poble indígena Mojeño- Ignaciano, nascut a la població de San Ignacio de Mojos (Beni- Bolívia), a on va realitzar els seus estudis de primària i secundària, així com a Cochabamba (Bolívia).

Ha estat vinculat a la dirigència des de la seva infantesa. L’any 2000, assumeix per primera vegada la responsabilitat organitzacional al rebre la Secretaria de Recursos Naturales a la comunitat indígena de Villa Esperanza, i posteriorment, al 2002 com a Secretari de Tierra y Territorio de la Subcentral de Cabildos Indígnales de San Ignacio de Mojos (avui Subcentral del Territorio Indígena Mojeño Ignaciano (TIMI) a la comunitat indígena d’Argentina (Beni- Bolívia).

Desprès de la seva participació a la IV Marcha Nacional Multisectorial para la Asamblea Constituyente al maig del 2002, va anar adquirint protagonisme, visibilitat i legitimitat des de les bases, especialment en els temes de defensa de la terra, territori i autonomia.

Al 2005, assumeix la dirigència màxima de la nova regional CPEMB (Central de Pueblos Etnicos de Moxos – Beni) en el seu Congrés Extraordinari. Al 2006, en el primer Congres del MAS IPSP de la Regional Trinidad fou elegit President de la Dirección Regional del MAS IPSP- Trinidad, en representació del poble de Mojos.

Al mateix any i per convocatòria de la Dirección Nacional del CIDOB, a la Gran Asamblea Nacional de los Pueblos Indígenas (GANPI), va ser escollit Vicepresident de la CIDOB.

Contacte: cidob@scbbs.com.bo

Corpus Malale Noza

Coordinador del Consejo Educativo del Pueblo orgininario Indígena Mojeño (CEPOIM) des del 2004. Tècnic en Desenvolupament Comunitari i Enfortiment institucional per la Universitat NUR de Santa Cruz de la Sierra (Bolívia).

Ha estat Secretari General i Secretari d’Educació de la SubCentral del Territorio Indígena Multiétnico (TIM) i Corregidor interí i Secretari d’actes del Cabildo de la comunitat de Mercedes del Apere.

La seva trajectòria dins l’àrea d’Educació es va iniciar amb la seva feina com a tècnic d’Alfabetització, representant al Territorio Indígena Multiétnico (TIM), dins el projecte: Proyecto Educativo Mojos – Trinidad, executat per PROCESO.

Ha estat President de la Comisión de la Gestión Educativa per elaborar la proposta de reglamentació de decrets suprems per a la Nueva Ley de Educación Boliviana, i ha participat als diferents congressos nacionals departamentals per a consensuar la proposta educativa plantejada pel Ministerio de Educación y Cultura de Bolívia i la Comisión Nacional de la Nueva Ley de Educación Boliviana.

Ha realitzat diversos cursos centrats en administració, gestió i protecció del TIM, sobre legislació Agrària, Forestal i Participació Popular, el curs “Formación de Promotores en Procesos de Participación Popular”, organitzat pel Programa de Apoyo a la Democracia Municipal PADEM y Ayuda Obrera Suiza (AOS), amb el recolzament del Viceministre de Descentralización Administrativa y Desarrollo Municipal i el curs “Facilitadores para el Control social”, organitzat pel Vice Ministerio de Participación Popular de la Prefectura del Departamento del Beni. Ha estat docent a diferents Módulos de Ecuación de adultos e interculturalidad a les visites a iniciatives locals, municipalitats i a líders del Movimiento Indígena del Equador.

Durant el 2007 va participar en la presentació i fundamentació de la proposta educativa, durant el Encuentro Territorial al Departament del Beni, auspiciat per la Asamblea Constituyente.

Contacte: cmalale@cepos.bo

Jordi Pascual

Membre de la Junta del CEAM.

Llicenciat en biologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Les dues branques principals de la seva trajectòria professional s’han centrat en la recerca faunística i en la gestió de projectes de cooperació. En el primer àmbit, ha realitzat estudis científics d’ecologia i etologia d’aus, aranyes i crustacis a Catalunya i Nicaragua.

Durant 4 anys (2004-2008) ha estat el Director Executiu del Centro de Estudios Hoya Amazónica (HOYAM-MOJOS), ONGD boliviana que treballa per al desenvolupament sostenible a l’Amazònia boliviana, a San Ignacio de Moxos, Departament del Beni, Bolívia. Els projectes dirigits s’han emmarcat dins l’àmbit productiu, específicament en el procés de desenvolupament i extensió de la piscicultura rural a petita escala a les comunitats indígenes, en la realització d’investigacions aplicades a l’aqüicultura a la Estación Piscícola Mausa a San Ignacio de Moxos (gestionada per Hoyam-Mojos), organització de cursos i seminaris sobre piscicultura amb presència de consultors internacionals, diagnòstic de l’estat de la piscicultura del pacú (Colossoma macropomum) a Manaus (Brasil) i Venezuela, recolzament i assessorament a les associacions relacionades amb la pesca i aqüicultura del Departament del Beni (Asociación de Piscicultores Indígenas de Mojos, Asociación de Pescadores del Mamoré, Asociación de Piscicultores de la Loma Suárez, Asociación de Piscicultores Indígenas y Campesinos del Municipio de San Andrés) i de El Torno (Departament de Santa Cruz) i Chapare (Departament de Cochabamba) i a diferents organitzacions de la societat civil mojeña.

Ha participat en diferents tallers, conferències, congressos i seminaris a Bolívia i el Perú. Ha realitzat una consultoria per a l’Agència Japonesa de Cooperació Internacional (JICA): Implementación de un Centro Piscícola al Norte de La Paz.

En l’àmbit cultural ha dirigit projectes enfocats a la promoció de la cultura dels pobles indígenes amazònics de Bolívia, destacant la Creació del Museu etno-històric i natural de Mojos (Viñupapaika eta vitaresira, nom en llengua ignaciana) a San Ignacio de Moxos, l’elaboració del documental, "Mojos, el país del agua", i del llibre "Paisajes y voces de Mojos".

Ha treballat durant 4 anys (2000-2004) amb l’Associazione di Cooperazione Rurale in Africa e America Latina (ACRA) a Rio San Juan, Nicaragua, i ha realitzat una consultoria a la província de Samaná, República Dominicana.

Contacte: jpascualsala@gmail.com

Antoni Madueño

Membre de la Junta del CEAM.

Llicenciat en Filosofia. Actualment és responsable de la secretaria de Salut Laboral i Medi Ambient de la Federació d'Ensenyament de CCOO.

Sota l'impuls d'Hoyam-Mojos y de CEAM ha coordinat i és coautor de la publicació “Paisajes y voces de Mojos”, un retrat sobre la història i el present de l'Amazònia Boliviana.

Contacte: amaduenor@gmail.com

Aureli Argemí i Roca

President del CIEMEN des del 2000. N’és també fundador (al 1976) i ha estat el seu Secretari General fins l’any 2000.

Màster en Teologia general per la Universitat de Sant Anselmo (Roma), i en Teologia litúrgica per la Universitat Catòlica de Paris. Expert Internacional en drets humans, dins la línea d’investigació i defensa, especialment dels drets dels pobles, de les minories ètniques i nacionals i dels drets lingüístics, amb una atenció particular als països d’Europa.

Una bona part de la seva feina es centra dins l’àrea de recerca del CIEMEN. Dins d’aquesta àrea, i pel que fa estrictament al tema lingüístic, exerceix de Director del programa europeu “Mercator: dret i legislació lingüístics”, programa que té el suport de la Comissió Europea i altres institucions públiques i privades. Dirigeix la col·lecció d’estudis "CIEMEN- drets lingüístics”, així com els Dossiers del CIEMEN, recollits principalment en les col·leccions "Altres Nacions", "Ethnos" i la revista “Europa de les Nacions". Dirigeix també el diari digital del CIEMEN: "Nationalia".

Copresident del Comitè de l’Estat Espanyol de l’Oficina Europea per a les llengües menys difoses (European Bureau for the Lesser Used Languages - EBLUL). Membre fundador del Comitè de Seguiment de la Declaració Universal de Drets Lingüístics. També membre de diverses organitzacions que treballen per a la promoció de les llengües dites minoritàries o minoritzades. Igualment membre del Consell Social de la Llengua Catalana, organisme depenent del Govern autònom de Catalunya. Actualment treballa, a la seu de la Comissió pels drets humans de l’ONU a Ginebra, per tal que les Nacions Unides elaborin una declaració a favor dels drets lingüístics.

Pel que fa a la defensa dels drets dels pobles i a la cooperació, destaquem una activitat que es relaciona amb les jornades: ha estat un dels promotors de l’Espai dels drets col·lectius que ha tingut un gran èxit en el Fòrum Social Mundial 2009, que ha tingut lloc a finals de gener d’enguany a una de les capitals de l’Amazònia, a Belem de para (Brasil).

La bibliografia d’Aureli Argemí és molt extensa, inclou monogràfics i un gran nombre d’articles i treballs col·lectius, la majoria d’ells relacionats amb els drets humans col·lectius o dels pobles, les llengües i les cultures amenaçades.

Contacte: ciemen@ciemen.org