divendres, 10 de juliol del 2009
Fotos de les Jornades
dijous, 9 de juliol del 2009
Jornades d'Amazònia: Introducció i Benvinguda
Benvolguts/es:
Ja tenim les jornades a la web. Hem dividit els videos per sessions respectant el programa. Anirem penjant els mateixos amb un post per cada sessió o taula.
Introducció (Carmiña Balanza, 6 mins)
Benvinguda (Pep Barba i Andreu Felip, 21 min)
Sessió 2: Diversitats de plantejaments en l'enfocament Sud-Nord
Corpus Malale (18 mins)
Pedro Nuny (22 mins)
Preguntes i Reflexions (32 minuts)
Sessió 3: Procés històric i situació actual de la població indígena amazònica
Antoni Madueño (19 mins)
Jordi Noé (22 minuts)
Preguntes i Reflexions I (28 minuts)
Sessió 4: La nova constitució de Bolívia. Conseqüències sobre els pobles indígenes
Pedro Nuny, primera part (23 mins)
Pedro Nuny, segona part (23 mins)
Aureli Argemí (30 mins)
Reflexions i preguntes (32 mins)
Sessió 4 : Reflexions i preguntes from Comunicació Ceam on Vimeo.
Sessió 5: L'educació intercultural bilingüe als països amazònics
Corpus Malale I (21 mins)
Corpus Malale II (22 mins)
Preguntes i Reflexions I (Mª Antònia Bonaventura, Fundació Pere Tarrés)
Preguntes i Reflexions II
Sessió 6: La questió mediambiental. Accions desenvolupades per pal.liar les problemàtiques mediambientals
Ferran García (28 mins)
Víctor Maeso (25 mins)
Preguntes i Reflexions (15 mins)
dilluns, 6 de juliol del 2009
El ressorgiment de les organitzacions indígenes
Veure presentació del ressorgiment de les cultures indígenes.
Volem aclarir que part de les imatges utilitzades en aquesta presentació ha sortit del material que Jordi Pascual, Ferran Garcia, Victor Maeso i Pedro Nuny va oferit a les Jornades. Volem aprofitar per agrair que ens hagin autoritzat per fer servir els seus materials.
Amb aquest power point, en Josep Barba F. , ha volgut presentar la gran riquesa i complexitat de les cultures precolombines existents a les terres baixes de l'Amazonia, com els anys de dominació estructuren una nova societat aliena a les cosmovisions existents i com aquestes poblacions s’han tornat a reorganitzar i a reclamar peticions com ara la propietat del territori i l’autodeterminació com a pobles indígenes.
Amazònia i Mediambient
La Constitució Boliviana
Si vols, pots veure la seva presentació fent clic aquí.
Si voleu complementar la informació, teniu a la vostra disposició el text complert de la nova constitució boliviana a internet.
divendres, 26 de juny del 2009
Pedro Nuny entrevistat a COMRàdio
El Vicepresident de la Confederación de Pueblos Indígenas de Bolívia CIDOB, Pedro Nuny, va aprofitar la seva visita a Barcelona per parlar amb alguns mitjans de comunicació de la ciutat.
El programa Tots x Tots de COMRàdio li va fer una entrevista que va ser emesa el passat dimecres. En ella Nuny parla de la problemàtica ambiental a l’Amazònia, de les reivindicacions dels pobles indígenes i de la lluita per ser representats al parlament bolivià.
Si voleu, podeu escoltar l’entrevista seguint el següent enllaç: http://podcast.comradio.com/P_24062009_200_1.mp3
divendres, 5 de juny del 2009
Proposta EIB
Un altre document sobre Educació Intercultural bilingüe.
La proposta per una educació indígena originaria elaborada per les organitzacions que conformen la Unidad de Pueblos Indígenas Originarios de Bolivia.
Aquest document recull el pensament, les peticions i les projeccions de les nacions indígenes originaries, per tal de transformar l’aplicació, el seguiment i el control de les polítiques educatives de Bolívia.
Per consultar el document, cliqueu aqui
Material resultant de les jornades
Hola altre cop!, desprès d’aquest petit temps de silenci, tornem a activar-nos amb el blog.
Poc a poc, anirem penjant tot el material resultant de les jornades: els vídeos amb les ponències, el material complementari emprat, fotografies i altres.
Esperem poder acabar aviat la publicació de les jornades per tal de tancar aquest procés iniciat a l’octubre passat.
Us anirem informant de totes les novetats
divendres, 8 de maig del 2009
Gràcies
Han sigut dos dies intensos, en els que hem tocat diferents temàtiques al voltant de l’Amazònia. Moltes idees, discursos i experiències explicades. Ara se’ns ve a sobre una altra feina per fer que el nostre treball i la vostra participació sigui encara més útil. Ara ens toca recollir-ho tot. I és des d’aquest bloc que pretenem fer-ho. Si voleu, hi podeu participar.
L’equip de CEAM està molt content. Primer de tot vol donar les gràcies a tots i totes els que vau venir. Som conscients que els horaris no eren els ideals per a compaginar amb la feina i/o els estudis. Suposem que si vau venir és perquè tenim interessos comuns. Esperem, per tant, que el nostre contacte no s’acabi aquí.
Els que no vau poder venir, podreu consultar al bloc la informació que hi anem penjant.
Ayúdanos a mejorar
dimarts, 5 de maig del 2009
Ens veiem demà a la Casa del Mar
Els dos representants indígenes bolivians, el Pedro Nuny i el Corpus Malale, ja van arribar ahir a la tarda a Barcelona i avui han tingut les primeres reunions i entrevistes.
Tot està a punt. Només cal que tot comenci. Ens veiem a la Casa del Mar a partir de les 9 del matí. Si no us heu inscrit, no importa, veniu i us podreu inscriure allà mateix.
dilluns, 4 de maig del 2009
Comença el compte enrere
La setmana de les Jornades ja ha arribat. Al CEAM hi ha nervis. Volem que tot estigui a punt i que surti bé.
Només us volem fer saber que les inscripcions encara estan obertes. No volem tancar les portes a ningú, així que si voleu assistir a les jornades encara esteu a temps d’inscriure-us aquí al bloc, trucant-nos (93 451 40 68) o venint directament a la Casa del Mar durant les Jornades.
La vostra participació enriquirà la feina prèvia que hem estat fent.
Pedro Nuny sobre la ley electoral: "La peor parte nos llevamos los pueblos indígenas"
A més a més, l'article inclou una recent entrevista al Pedro Nuny, un dels nostres ponents i vicepresident de la CIDOB.
Segons Nuny "la Ley Electoral Transitoria es inconstitucional porque vulnera -entre otros- el derecho de los pueblos indígenas a dar su opinión sobre temas que los afectan."
Llegir més.
divendres, 24 d’abril del 2009
Díptic Jornades
Certificat d'assistència
Podreu demanar el certificat quan us acrediteu a les Jornades i us serà entregat el dijous (si només podeu venir dimecres, us l'entregarem quan marxeu).
dimecres, 22 d’abril del 2009
Nova Constitució boliviana
Resum nova constitució- clica aquí
Text complert- clica aquí
Asuntos Indígenas- IWGIA
Para ver todos los números de la colección pincha aquí
Aunque todos los números son interesantes y os recomendamos su lectura, queremos destacar algunos que pueden complementar los temas que trataremos en las Jornadas,
1-2/2007: Primer año de presidencia de Evo Morales (con entrevista a Pedro Nuny)
4/06: Explotación forestal y Pueblos Indígenas
2-3/06: Pueblos Indígenas e Hidrocarburos
1/05: Pueblos Indígenas y Educación
4/04: Derechos Territoriales
4/04: Derechos Territoriales
Mundo Indígena 2008- IWGIA
Mundo Indígena 2008
Este Anuario cubre el periodo enero – diciembre de 2007. El Mundo Indígena se publica cada año en el mes de mayo.
Gracias a las contribuciones de académicos y activistas indígenas y no-indígenas, El Mundo Indígena 2008 suministra una visión general de los acontecimientos fundamentales sucedidos en el 2007 que han hecho impacto sobre los pueblos indígenas del mundo.
Esta edición incluye:
• Informes por regiones y países que cubren la mayor parte del mundo indígena
• Información actualizada sobre los procesos internacionales y regionales donde se discuten temas de interés y relevancia para los pueblos indígenas.
Para verlo pincha aquí
divendres, 17 d’abril del 2009
Indígenes al parlament
Universitats indígenes a Bolívia
Las primeras universidades indígenas serán inauguradas en Bolivia el próximo sábado por el presidente de la nación, Evo Morales, donde se impartirán clases en lenguas aymara, quechua y guaraní, además de español y un idioma extranjero.
Así lo anunció el ministro de Educación boliviano, Roberto Aguilar, quien apuntó este domingo que el acto se celebrará simultáneamente en las localidades de La Paz, Chuquisaca y Cochabamba, interconectadas a través de una videoconferencia. Estas localidades albergarán los centros educativos, que estarán ubicados en Chimoré, en la zona cocalera del Chapare; Warisata, en el altiplano paceño, y en Macharetí, en el Chaco, en el sur del país.
Aguilar afirmó que tecnológicamente serán “las universidades más modernas del país” y añadió que “los tres pueblos indígenas originarios se complementarán simbólicamente a través de una conectividad permanente por videoconferencias, para que puedan intercambiar experiencias”. Informó además que el Gobierno de Evo Morales pretende instalar un total de 25 universidades indígenas en el país.
En este sentido, afirmó que en la universidad de Warisata se enseñará en aymara, en la de Chimoré en quechua y en Macharetí en guaraní, pero además “se fortalecerá el uso del español y de un idioma extranjero”. Asimismo, el titular de Educación explicó que las universidades tendrán una forma de organización comunitaria y que serán las propias comunidades indígenas las que designen a los estudiantes que puedan ir a la universidad y delante de quienes el alumno presentará sus resultados.
Con estas universidades se pretende recuperar “los saberes, el conocimiento, la cultura y las formas de organización de los pueblos indígenas originarios con la incorporación de la interculturalidad y el plurilingüismo”, explicó Aguilar.
El presidente Morales decretó el pasado mes de agosto la creación de las primeras tres universidades indígenas en Bolivia, que impartirán sus clases en los idiomas aymara, quechua y guaraní, y con las que pretende descolonizar al país ideológicamente y culturalmente.
dijous, 16 d’abril del 2009
Perfil dels ponents a les Jornades
Hem estat penjant últimament els currículums de les persones que composaran les taules que tindran lloc a les nostres jornades. Per fer la documentació molt més accessible, us deixem aquí el llistat amb l’enllaç al seu currículum personal. Amb aquesta informació volem mostrar l’amplia experiència que tenen en el món de la cooperació, en el territori Amazònic i en els pobles indígenes.
Pedro Nuny Caity. Vicepresident de la Confederación de Pueblos Indígenas de Bolívia CIDOB.
Corpus Malale Noza. Coordinador del Consejo Educativo del Pueblo orgininario Indígena Mojeño (CEPOIM).
Jordi Noé. Coordinador d’ alterNativa Intercanvi amb Pobles Indígenes.
Aureli Argemí i Roca. President del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN).
Gemma Casal i Fité. Responsable de l’Àrea de Recerca del Centre de Cooperació per al Desenvolupament Rural (CCDR)- Universitat de Lleida.
Miquel Carrillo. Coordinador de projectes de Enginyeria Sense Fronteres (ESF)- Catalunya.
Ferran Garcia. Membre de Veterinaris Sense Fronteres (VSF).
Victor Maeso. Coordinador de la campanya Finances Ètiques de SETEM-Catalunya, responsable de la dinamització dels grups de voluntariat de l'entitat i secretari de la delegació de SETEM a la Catalunya Central.
Marta Repullo. Responsable d’Amèrica de Sud de l’Agència Catalana de Cooperació pel Desenvolupament (ACCD).
Gemma Celigueta. Membre de IWGIA-Barcelona.
Rita Huybens. Presidenta de la Lliga dels drets dels pobles i vicepresidenta de la Federació catalana de ONG de Drets Humans.
Josep Barba Formosa. President i fundador del Centre d’Estudis Amazònics (CEAM) i fundador del Centro de Estudios Hoya Amazónica (HOYAM-MOJOS)- Bolívia.
Carmiña Edmy García Balanza. Directora del Centre d’Estudis Amazònics (CEAM).
Antoni Madueño. Membre de la Junta del CEAM. Responsable de la secretaria de Salut Laboral i Medi Ambient de la Federació d'Ensenyament de CCOO.
Jordi Pascual. Membre de la Junta del CEAM. Ex-director Executiu del Centro de Estudios Hoya Amazónica (HOYAM-MOJOS).
Jordi Noé
Ferran Garcia Moreno
Coordinador de
Llicenciat en Veterinària per la UAB (1994) i cursant Sociologia per la UNED, postgrau en agricultura ecològica per la UB, màster en Politiques Públiques en Biodiversitat per
Contacte: ferran.garcia@veterinariossinfronteras.org
dimarts, 14 d’abril del 2009
Llei d'educació boliviana "Avelino Siñañi- Elizardo Pérez"
Aqui teniu la llei d'educació "Avelino Siñañi-Elizardo Pérez".
Aquest projecte de llei porta el nom i cognom del indígena Avelino Siñani, qui es va enfrontar a finals del segle XIX a l’altiplà de la Paz, als terratinents i clandestinament, va aixecar una petita escola, que es va fer gran desprès de la seva trobada amb l’educador Elizardo Pérez, amb qui va impulsar la idea de la liberalització de la població indígena boliviana mitjançant la cultura i l’educació.
Un dels objectius principals del govern és revolucionar el sistema educatiu per adequar-lo a les noves condiciones econòmiques, socials i culturals en les que es troba el país.
En aquest context, el Congreso Nacional de Educación va ser l’escenari democràtic propici per estructurar
Organitzacions i institucions participants:
• Central Obrera Boliviana (COB)
• Confederación de Trabajadores de Educación Urbana de Bolivia (CTEUB)
• Confederación Nacional de Maestros de Educación Rural de Bolivia (CONMERB) Confederación de Estudiantes Normalistas de Bolivia (CEN-B)
• Confederación de Estudiantes de Secundaria de Bolivia (CES-B)
• Confederación Sindical Única de Trabajadores Campesinos de Bolivia y los Consejos Educativo Aymara (CEA) y de
• Comité Ejecutivo de
• Confederación Universitaria Boliviana (CUB)
• Fuerzas Armadas (FF. AA.)
• Policía Nacional Boliviana
• Confederación Nacional de Juntas de Vecinos (CONALJUVE) Bolivia
• Confederación de Colonizadores de Bolivia (CSCB)
• Junta Nacional de Madres y Padres de Familia (JNMPF)
• Consejo Nacional de Ayllus y Markas del Qullasuyu (CONAMAQ)
• Confederación de Pueblos Indígenas del Oriente Boliviano y los Consejos Educativo Pueblo Originario: Amazónico Multiétnico, (CEAM), Guaraní (CEPOG), Chiquitano (CEPOCH), Mojeño (CEPOIM) y Guarayos (CEPIG), como parte de la CIDOB
• Comisión Episcopal de Educación (CEE)
• Asociación Nacional de Colegios Particulares de Bolivia (ANDECOP)
• Movimiento Cultural Saya Afroboliviano (MOCUSABOL)
• Comisión Nacional de
• Ministerio de Educación y Culturas (MEC).
Per la seva elaboració, diferents institucions i organitzacions van compartir a
Una particularitat necessària a destacar del treball de la Comissió, ha estat el consens existent dins el mateix. Malgrat això, en el marc d’un esperit democràtic i de respecte vers altres idees, s’ha respectat les diferencies d’opinió que han expressat altres institucions i organitzacions, el que ha donat lloc a constants revisions i adaptacions de
Segons les persones defensores de la llei, la reforma de l’educació és inèdita degut al fort component social que inclou. La nova estratègia nacional, que reemplaça la Llei 1565, té tres eixos, el primer la descolonització, que significa igualtat d’oportunitats per a tothom, des de l’educació primària fins l’educació superior. També es preveu una educació productiva orientada al treball i al desenvolupament sostenible dels territoris. I un tercer moment inclou l’educació tecnològica i cultural.
Les reformes educatives posen l’accent en l’atenció comunitaria, però des de la diversitat de llengües i cultures. Un altre aspecte clau de la reforma és la seva extensió a tots els tipus d’ensenyament, inclosa la superior, a les zones rurals.
La nova llei preveu l’ensenyament gratuït de les llengües originaries, del castellà i de les llengües estrangeres.
Per saber-ne més cliqueu aquí.
Educación, cosmovisión e identidad
Els Consejos Educativos estan treballant des de fa temps per tal de presentar una proposta educativa per la Nova Constitució, que englobi la gran diversitat cultural existent al país.
Per veure el document cliqueu aqui.
dimecres, 8 d’abril del 2009
Enllaços d’interès
- Entitats participants
Centre d'Estudis Amazònics (CEAM)
http://www.ceam-ong.org/
Confederación de Pueblos Indígenas de Bolivia (CIDOB-Bolivia)
http://cidob-bo.org/
Consejo Educativo del Pueblo Originario Indígena Mojeño (CEPOIM-Bolivia)
http://www.cepos.bo/
IWGIA (Grupo Internacional de Trabajo sobre asuntos indígenas)- Barcelona
http://www.iwgia.org/
alterNativa Intercanvi amb els Pobles Indígenes
http://www.pangea.org/asplenty/
CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions)
http://www.ciemen.org/
Lliga dels Drets dels Pobles
http://www.dretsdelspobles.org/
Centre de Cooperació per al Desenvolupament Rural (CCDR)-Universitat de Lleida
http://www.ccdr.udl.cat/
Enginyeria Sense Frontera- ESF
http://catalunya.ingenieriasinfronteras.org/
http://catalunya.isf.es/
Veterinaris Sense Fronteres- VSF
http://www.veterinariossinfronteras.org/
SETEM-Catalunya
http://www.setem.org/
Federació Catalana d'ONG per al Desenvolupament (FCONGD)
http://www.pangea.org/fcongd/
Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD)
http://www.gencat.cat/
- Altres entitats
Casa de les llengues- Linguamon
http://www.linguamon.cat/
- Documentació
Centro de Documentación Santosnoco
http://santosnoco.blogspot.com/
http://santosnoco.googlepages.com/home
- Altres enllaços d’interès
http://www.futbolstreet.blogspot.com/
La Asociacíón Civil de Arte, Cultura y Deporte "San Isidro", tan solo nominada ACDSI, es una persona colectiva sin fines de lucro, creada y establecida en el Departamento de Santa Cruz; por sus objetivos sociales y humanos, desarrolla su acción rechazando toda manifestación que implique discriminación en cualquiera de sus formas. FINALIDAD: ACDSI tiene por finalidad contribuir a mejorar la calidad de vida de los seres humanos, en todos los ámbitos donde desarrolla sus actividades. OBJETIVO GENERAL: Para concretar la finalidad, ACDSI se propone como objetivo lo que expresa su Misión: "Promover estrategias y acciones que permitan el desarrollo humano sostenible en sus aspectos sociales, económicos. jurídicos, políticos, deportivos y ambientales en su área de acción".
Projectes de cooperació Fundació Pere Tarres
http://www.peretarres.org/mails/eutses/cooperacio/projectes_de_cooperacio.pdf
Pedro Nuny Caity
Pertany al poble indígena Mojeño- Ignaciano, nascut a la població de San Ignacio de Mojos (Beni- Bolívia), a on va realitzar els seus estudis de primària i secundària, així com a Cochabamba (Bolívia).
Ha estat vinculat a la dirigència des de la seva infantesa. L’any 2000, assumeix per primera vegada la responsabilitat organitzacional al rebre la Secretaria de Recursos Naturales a la comunitat indígena de Villa Esperanza, i posteriorment, al 2002 com a Secretari de Tierra y Territorio de la Subcentral de Cabildos Indígnales de San Ignacio de Mojos (avui Subcentral del Territorio Indígena Mojeño Ignaciano (TIMI) a la comunitat indígena d’Argentina (Beni- Bolívia).
Desprès de la seva participació a la IV Marcha Nacional Multisectorial para la Asamblea Constituyente al maig del 2002, va anar adquirint protagonisme, visibilitat i legitimitat des de les bases, especialment en els temes de defensa de la terra, territori i autonomia.
Al 2005, assumeix la dirigència màxima de la nova regional CPEMB (Central de Pueblos Etnicos de Moxos – Beni) en el seu Congrés Extraordinari. Al 2006, en el primer Congres del MAS IPSP de la Regional Trinidad fou elegit President de la Dirección Regional del MAS IPSP- Trinidad, en representació del poble de Mojos.
Al mateix any i per convocatòria de la Dirección Nacional del CIDOB, a la Gran Asamblea Nacional de los Pueblos Indígenas (GANPI), va ser escollit Vicepresident de la CIDOB.
Contacte: cidob@scbbs.com.bo
Corpus Malale Noza
Ha estat Secretari General i Secretari d’Educació de la SubCentral del Territorio Indígena Multiétnico (TIM) i Corregidor interí i Secretari d’actes del Cabildo de la comunitat de Mercedes del Apere.
La seva trajectòria dins l’àrea d’Educació es va iniciar amb la seva feina com a tècnic d’Alfabetització, representant al Territorio Indígena Multiétnico (TIM), dins el projecte: Proyecto Educativo Mojos – Trinidad, executat per PROCESO.
Ha estat President de la Comisión de la Gestión Educativa per elaborar la proposta de reglamentació de decrets suprems per a la Nueva Ley de Educación Boliviana, i ha participat als diferents congressos nacionals departamentals per a consensuar la proposta educativa plantejada pel Ministerio de Educación y Cultura de Bolívia i la Comisión Nacional de la Nueva Ley de Educación Boliviana.
Ha realitzat diversos cursos centrats en administració, gestió i protecció del TIM, sobre legislació Agrària, Forestal i Participació Popular, el curs “Formación de Promotores en Procesos de Participación Popular”, organitzat pel Programa de Apoyo a la Democracia Municipal PADEM y Ayuda Obrera Suiza (AOS), amb el recolzament del Viceministre de Descentralización Administrativa y Desarrollo Municipal i el curs “Facilitadores para el Control social”, organitzat pel Vice Ministerio de Participación Popular de la Prefectura del Departamento del Beni. Ha estat docent a diferents Módulos de Ecuación de adultos e interculturalidad a les visites a iniciatives locals, municipalitats i a líders del Movimiento Indígena del Equador.
Durant el 2007 va participar en la presentació i fundamentació de la proposta educativa, durant el Encuentro Territorial al Departament del Beni, auspiciat per la Asamblea Constituyente.
Contacte: cmalale@cepos.bo
Jordi Pascual
Llicenciat en biologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Les dues branques principals de la seva trajectòria professional s’han centrat en la recerca faunística i en la gestió de projectes de cooperació. En el primer àmbit, ha realitzat estudis científics d’ecologia i etologia d’aus, aranyes i crustacis a Catalunya i Nicaragua.
Durant 4 anys (2004-2008) ha estat el Director Executiu del Centro de Estudios Hoya Amazónica (HOYAM-MOJOS), ONGD boliviana que treballa per al desenvolupament sostenible a l’Amazònia boliviana, a San Ignacio de Moxos, Departament del Beni, Bolívia. Els projectes dirigits s’han emmarcat dins l’àmbit productiu, específicament en el procés de desenvolupament i extensió de la piscicultura rural a petita escala a les comunitats indígenes, en la realització d’investigacions aplicades a l’aqüicultura a la Estación Piscícola Mausa a San Ignacio de Moxos (gestionada per Hoyam-Mojos), organització de cursos i seminaris sobre piscicultura amb presència de consultors internacionals, diagnòstic de l’estat de la piscicultura del pacú (Colossoma macropomum) a Manaus (Brasil) i Venezuela, recolzament i assessorament a les associacions relacionades amb la pesca i aqüicultura del Departament del Beni (Asociación de Piscicultores Indígenas de Mojos, Asociación de Pescadores del Mamoré, Asociación de Piscicultores de la Loma Suárez, Asociación de Piscicultores Indígenas y Campesinos del Municipio de San Andrés) i de El Torno (Departament de Santa Cruz) i Chapare (Departament de Cochabamba) i a diferents organitzacions de la societat civil mojeña.
Ha participat en diferents tallers, conferències, congressos i seminaris a Bolívia i el Perú. Ha realitzat una consultoria per a l’Agència Japonesa de Cooperació Internacional (JICA): Implementación de un Centro Piscícola al Norte de La Paz.
En l’àmbit cultural ha dirigit projectes enfocats a la promoció de la cultura dels pobles indígenes amazònics de Bolívia, destacant la Creació del Museu etno-històric i natural de Mojos (Viñupapaika eta vitaresira, nom en llengua ignaciana) a San Ignacio de Moxos, l’elaboració del documental, "Mojos, el país del agua", i del llibre "Paisajes y voces de Mojos".
Ha treballat durant 4 anys (2000-2004) amb l’Associazione di Cooperazione Rurale in Africa e America Latina (ACRA) a Rio San Juan, Nicaragua, i ha realitzat una consultoria a la província de Samaná, República Dominicana.
Contacte: jpascualsala@gmail.com
Antoni Madueño
Llicenciat en Filosofia. Actualment és responsable de la secretaria de Salut Laboral i Medi Ambient de la Federació d'Ensenyament de CCOO.
Sota l'impuls d'Hoyam-Mojos y de CEAM ha coordinat i és coautor de la publicació “Paisajes y voces de Mojos”, un retrat sobre la història i el present de l'Amazònia Boliviana.
Contacte: amaduenor@gmail.com
Aureli Argemí i Roca
Màster en Teologia general per la Universitat de Sant Anselmo (Roma), i en Teologia litúrgica per la Universitat Catòlica de Paris. Expert Internacional en drets humans, dins la línea d’investigació i defensa, especialment dels drets dels pobles, de les minories ètniques i nacionals i dels drets lingüístics, amb una atenció particular als països d’Europa.
Una bona part de la seva feina es centra dins l’àrea de recerca del CIEMEN. Dins d’aquesta àrea, i pel que fa estrictament al tema lingüístic, exerceix de Director del programa europeu “Mercator: dret i legislació lingüístics”, programa que té el suport de la Comissió Europea i altres institucions públiques i privades. Dirigeix la col·lecció d’estudis "CIEMEN- drets lingüístics”, així com els Dossiers del CIEMEN, recollits principalment en les col·leccions "Altres Nacions", "Ethnos" i la revista “Europa de les Nacions". Dirigeix també el diari digital del CIEMEN: "Nationalia".
Copresident del Comitè de l’Estat Espanyol de l’Oficina Europea per a les llengües menys difoses (European Bureau for the Lesser Used Languages - EBLUL). Membre fundador del Comitè de Seguiment de la Declaració Universal de Drets Lingüístics. També membre de diverses organitzacions que treballen per a la promoció de les llengües dites minoritàries o minoritzades. Igualment membre del Consell Social de la Llengua Catalana, organisme depenent del Govern autònom de Catalunya. Actualment treballa, a la seu de la Comissió pels drets humans de l’ONU a Ginebra, per tal que les Nacions Unides elaborin una declaració a favor dels drets lingüístics.
Pel que fa a la defensa dels drets dels pobles i a la cooperació, destaquem una activitat que es relaciona amb les jornades: ha estat un dels promotors de l’Espai dels drets col·lectius que ha tingut un gran èxit en el Fòrum Social Mundial 2009, que ha tingut lloc a finals de gener d’enguany a una de les capitals de l’Amazònia, a Belem de para (Brasil).
La bibliografia d’Aureli Argemí és molt extensa, inclou monogràfics i un gran nombre d’articles i treballs col·lectius, la majoria d’ells relacionats amb els drets humans col·lectius o dels pobles, les llengües i les cultures amenaçades.
Contacte: ciemen@ciemen.org
Gemma Casal i Fité
Llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de Lleida i llicenciada en Antropologia Social i DEA en Antropologia per la Universitat Rovira i Virgili. Ha estat tècnica de recerca a la Universitat Rovira i Virgili i Responsable de formació del CCDR – Universitat de Lleida. Les seves línees de recerca s’han centrat en el Desenvolupament rural i local en relació a la cooperació internacional, al sector agrari a Catalunya i l’estudi de la família i el parentiu.
Ha participat en diferents publicacions tant en revistes especialitzades com en llibres. Ha participat a diferents congressos, seminaris i jornades amb ponències i comunicacions.
Contacte: gemma.casal@ccdr.udl.cat