Díptic Jornades

Ens hem adonat que no havíem penjat al bloc el díptic de les Jornades. Potser ja el teniu, però per qui el vulgui consultar, si cliqueu a sobre de la imatge el podreu veure a mida real.

Certificat d'assistència

No ho havíem especificat, però els i les que assistiu a les Jornades rebreu un certificat d’assistència per acreditar la vostra participació.

Podreu demanar el certificat quan us acrediteu a les Jornades i us serà entregat el dijous (si només podeu venir dimecres, us l'entregarem quan marxeu).

Nova Constitució boliviana

Per tal d'emmarcar els temes tractats a les Jornades dins el context de la nova Constitució boliviana, l'equip del CEAM ens hem llegit la nova Carta Magna i us hem fet un petit resum dels capítols que fan referència al temes que s'exposaran els dies 6 i 7. Igualment us penjem el text complert per qui tingui interés.

Resum nova constitució- clica aquí


Text complert- clica aquí

Asuntos Indígenas- IWGIA

Os queremos recomendar una colección de IWGIA, Asuntos Indígenas

Para ver todos los números de la colección pincha aquí

Aunque todos los números son interesantes y os recomendamos su lectura, queremos destacar algunos que pueden complementar los temas que trataremos en las Jornadas,

1-2/2007: Primer año de presidencia de Evo Morales (con entrevista a Pedro Nuny)

4/06: Explotación forestal y Pueblos Indígenas

2-3/06: Pueblos Indígenas e Hidrocarburos

1/05: Pueblos Indígenas y Educación

4/04: Derechos Territoriales

4/04: Derechos Territoriales

Mundo Indígena 2008- IWGIA

Destacamos esta publicación de IWGIA

Mundo Indígena 2008

Este Anuario cubre el periodo enero – diciembre de 2007. El Mundo Indígena se publica cada año en el mes de mayo.

Gracias a las contribuciones de académicos y activistas indígenas y no-indígenas, El Mundo Indígena 2008 suministra una visión general de los acontecimientos fundamentales sucedidos en el 2007 que han hecho impacto sobre los pueblos indígenas del mundo.

Esta edición incluye:

• Informes por regiones y países que cubren la mayor parte del mundo indígena

• Información actualizada sobre los procesos internacionales y regionales donde se discuten temas de interés y relevancia para los pueblos indígenas.

El Mundo Indígena es una fuente de información y una herramienta imprescindible para aquellos que necesitan estar al día sobre los temas y acontecimientos más recientes dentro del mundo indígena.

Para verlo pincha aquí

Indígenes al parlament

La Confederació de Pobles Indígenes de Bolívia (CIDOB) ha difós un text que reflecteix el seu disgust davant l’aprovació del Congrés Nacional d’atorgar només set escons parlamentaris als pobles indígenes, en comptes dels catorze que havien consensuat la CIDOB i el Govern Nacional.

Us animem a llegir aquest interessant text que us farà entendre una mica més l’actual problemàtica que s’està vivint a Bolívia perquè els drets dels pobles indígenes no es vegin violats. El podeu trobar a la web de la CIDOB.

Us recordem que el vicepresident de la CIDOB estarà present a les Jornades, on es debatrà aquest tema.

Universitats indígenes a Bolívia

Una interessant notícia sobre la xarxa d'universitats indígenes que es vol crear a Bolívia:

Rebelión, 7 de abril.- El Gobierno Nacional pretende iniciar, con la creación de estas tres casas de estudio, una red de universidades indígenas, que contará con 25 sedes donde se impartirán lenguas como el quechua, el aymara y el guaraní, además de español e idiomas extranjeros.

Las primeras universidades indígenas serán inauguradas en Bolivia el próximo sábado por el presidente de la nación, Evo Morales, donde se impartirán clases en lenguas aymara, quechua y guaraní, además de español y un idioma extranjero.

Así lo anunció el ministro de Educación boliviano, Roberto Aguilar, quien apuntó este domingo que el acto se celebrará simultáneamente en las localidades de La Paz, Chuquisaca y Cochabamba, interconectadas a través de una videoconferencia. Estas localidades albergarán los centros educativos, que estarán ubicados en Chimoré, en la zona cocalera del Chapare; Warisata, en el altiplano paceño, y en Macharetí, en el Chaco, en el sur del país.

Aguilar afirmó que tecnológicamente serán “las universidades más modernas del país” y añadió que “los tres pueblos indígenas originarios se complementarán simbólicamente a través de una conectividad permanente por videoconferencias, para que puedan intercambiar experiencias”. Informó además que el Gobierno de Evo Morales pretende instalar un total de 25 universidades indígenas en el país.

En este sentido, afirmó que en la universidad de Warisata se enseñará en aymara, en la de Chimoré en quechua y en Macharetí en guaraní, pero además “se fortalecerá el uso del español y de un idioma extranjero”. Asimismo, el titular de Educación explicó que las universidades tendrán una forma de organización comunitaria y que serán las propias comunidades indígenas las que designen a los estudiantes que puedan ir a la universidad y delante de quienes el alumno presentará sus resultados.

Con estas universidades se pretende recuperar “los saberes, el conocimiento, la cultura y las formas de organización de los pueblos indígenas originarios con la incorporación de la interculturalidad y el plurilingüismo”, explicó Aguilar.

El presidente Morales decretó el pasado mes de agosto la creación de las primeras tres universidades indígenas en Bolivia, que impartirán sus clases en los idiomas aymara, quechua y guaraní, y con las que pretende descolonizar al país ideológicamente y culturalmente.

Perfil dels ponents a les Jornades

Hem estat penjant últimament els currículums de les persones que composaran les taules que tindran lloc a les nostres jornades. Per fer la documentació molt més accessible, us deixem aquí el llistat amb l’enllaç al seu currículum personal. Amb aquesta informació volem mostrar l’amplia experiència que tenen en el món de la cooperació, en el territori Amazònic i en els pobles indígenes.

Pedro Nuny Caity. Vicepresident de la Confederación de Pueblos Indígenas de Bolívia CIDOB.

Corpus Malale Noza. Coordinador del Consejo Educativo del Pueblo orgininario Indígena Mojeño (CEPOIM).

Jordi Noé. Coordinador d’ alterNativa Intercanvi amb Pobles Indígenes.

Aureli Argemí i Roca. President del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN).

Gemma Casal i Fité. Responsable de l’Àrea de Recerca del Centre de Cooperació per al Desenvolupament Rural (CCDR)- Universitat de Lleida.

Miquel Carrillo. Coordinador de projectes de Enginyeria Sense Fronteres (ESF)- Catalunya.

Ferran Garcia. Membre de Veterinaris Sense Fronteres (VSF).

Victor Maeso. Coordinador de la campanya Finances Ètiques de SETEM-Catalunya, responsable de la dinamització dels grups de voluntariat de l'entitat i secretari de la delegació de SETEM a la Catalunya Central.

Marta Repullo. Responsable d’Amèrica de Sud de l’Agència Catalana de Cooperació pel Desenvolupament (ACCD).

Gemma Celigueta. Membre de IWGIA-Barcelona.

Rita Huybens. Presidenta de la Lliga dels drets dels pobles i vicepresidenta de la Federació catalana de ONG de Drets Humans.

Josep Barba Formosa. President i fundador del Centre d’Estudis Amazònics (CEAM) i fundador del Centro de Estudios Hoya Amazónica (HOYAM-MOJOS)- Bolívia.

Carmiña Edmy García Balanza. Directora del Centre d’Estudis Amazònics (CEAM).

Antoni Madueño. Membre de la Junta del CEAM. Responsable de la secretaria de Salut Laboral i Medi Ambient de la Federació d'Ensenyament de CCOO.

Jordi Pascual. Membre de la Junta del CEAM. Ex-director Executiu del Centro de Estudios Hoya Amazónica (HOYAM-MOJOS).

Jordi Noé

Coordinador d’alterNativa Intercanvi amb Pobles Indígenes.

Llicenciat en Economia. Involucrat al món de l’associacionisme i la cooperació des del 1993, quan va participar a les campanyes de suport "Ajudem al Poble de Bòsnia" i "Ajudem al Poble de Ruanda", a partir de llavors ha participat en diverses associacions de cooperació i de 4art món.

La seva feina a alterNativa va començar com a tècnic de cooperació, des del 2004 és coordinador i responsable dels projectes a Sud Amèrica. S’ha especialitzat en les organitzacions i les dinàmiques del moviment indígena a l'Amazònia peruana. Ha participat en la creació d’una xarxa d'ONG’s de l’estat que treballen específicament amb Pobles Indígenes.

Contacte: jnoe@alternativa-org.org

Ferran Garcia Moreno

Coordinador de la campanya "No et mengis el món" i de la unitat de Investigacions i Xarxes de la ONGD Veterinaris Sense Fronteres.

Llicenciat en Veterinària per la UAB (1994) i cursant Sociologia per la UNED, postgrau en agricultura ecològica per la UB, màster en Politiques Públiques en Biodiversitat per la Red Educación Universitaria de America Latina (REDCAPA), docent en diversos postgraus i màsters de cooperació. Autor de nombrosos articles divulgatius i investigacions sobre el model agroalimentari i les seves implicacions socials i ambientals, entre ells “Agrocombustibles, una duda razonable”. Coautor de diversos llibres com són “La Deuda Ecológica Española”, “Supermercats, no gràcies”, i “Agrocombustibles, ¿Otro negocio es posible?”.

Contacte: ferran.garcia@veterinariossinfronteras.org

Llei d'educació boliviana "Avelino Siñañi- Elizardo Pérez"

Aqui teniu la llei d'educació "Avelino Siñañi-Elizardo Pérez".

Aquest projecte de llei porta el nom i cognom del indígena Avelino Siñani, qui es va enfrontar a finals del segle XIX a l’altiplà de la Paz, als terratinents i clandestinament, va aixecar una petita escola, que es va fer gran desprès de la seva trobada amb l’educador Elizardo Pérez, amb qui va impulsar la idea de la liberalització de la població indígena boliviana mitjançant la cultura i l’educació.

Un dels objectius principals del govern és revolucionar el sistema educatiu per adequar-lo a les noves condiciones econòmiques, socials i culturals en les que es troba el país.

En aquest context, el Congreso Nacional de Educación va ser l’escenari democràtic propici per estructurar la nova Llei educativa. El present document, proposta del avantprojecte de la Nueva Ley de la Educación Boliviana- va ser elaborat amb la participació de representacions de 22 organitzacions i institucions de caire nacional, que van conformar la Comisión Nacional de la Nueva Ley de la Educación Boliviana (CNNLEB).

Organitzacions i institucions participants:

• Central Obrera Boliviana (COB)

• Confederación de Trabajadores de Educación Urbana de Bolivia (CTEUB)

• Confederación Nacional de Maestros de Educación Rural de Bolivia (CONMERB) Confederación de Estudiantes Normalistas de Bolivia (CEN-B)

• Confederación de Estudiantes de Secundaria de Bolivia (CES-B)

• Confederación Sindical Única de Trabajadores Campesinos de Bolivia y los Consejos Educativo Aymara (CEA) y de la Nación Quechua (CENAQ) Federación Nacional de Mujeres Campesinas de Bolivia-Bartolina Sisa, (FNMCB-BS), como parte de la CSUTCB

• Comité Ejecutivo de la Universidad Boliviana (CEUB)

• Confederación Universitaria Boliviana (CUB)

• Fuerzas Armadas (FF. AA.)

• Policía Nacional Boliviana

• Confederación Nacional de Juntas de Vecinos (CONALJUVE) Bolivia

• Confederación de Colonizadores de Bolivia (CSCB)

• Junta Nacional de Madres y Padres de Familia (JNMPF)

• Consejo Nacional de Ayllus y Markas del Qullasuyu (CONAMAQ)

• Confederación de Pueblos Indígenas del Oriente Boliviano y los Consejos Educativo Pueblo Originario: Amazónico Multiétnico, (CEAM), Guaraní (CEPOG), Chiquitano (CEPOCH), Mojeño (CEPOIM) y Guarayos (CEPIG), como parte de la CIDOB

• Comisión Episcopal de Educación (CEE)

• Asociación Nacional de Colegios Particulares de Bolivia (ANDECOP)

• Movimiento Cultural Saya Afroboliviano (MOCUSABOL)

• Comisión Nacional de la Nueva Ley de la Educación Boliviana

• Ministerio de Educación y Culturas (MEC).

Per la seva elaboració, diferents institucions i organitzacions van compartir a la Comissió Nacional, les seves propostes, las mateixes que conjuntament amb les conclusions dels Talleres Nacionales i Congresos Departamentales realitzats al 2004, les conclusions del Congreso Nacional de la Educación (1992) i altres documents, van servir com a base per l’elaboració del document.

Una particularitat necessària a destacar del treball de la Comissió, ha estat el consens existent dins el mateix. Malgrat això, en el marc d’un esperit democràtic i de respecte vers altres idees, s’ha respectat les diferencies d’opinió que han expressat altres institucions i organitzacions, el que ha donat lloc a constants revisions i adaptacions de la proposta. Al 2008 Bolívia va posar en marxa la nova llei educativa. El magisteri rural per la seva banda, va decidir implementar el projecte de llei a la gestió educativa de 2007.

Segons les persones defensores de la llei, la reforma de l’educació és inèdita degut al fort component social que inclou. La nova estratègia nacional, que reemplaça la Llei 1565, té tres eixos, el primer la descolonització, que significa igualtat d’oportunitats per a tothom, des de l’educació primària fins l’educació superior. També es preveu una educació productiva orientada al treball i al desenvolupament sostenible dels territoris. I un tercer moment inclou l’educació tecnològica i cultural.

Les reformes educatives posen l’accent en l’atenció comunitaria, però des de la diversitat de llengües i cultures. Un altre aspecte clau de la reforma és la seva extensió a tots els tipus d’ensenyament, inclosa la superior, a les zones rurals.

La nova llei preveu l’ensenyament gratuït de les llengües originaries, del castellà i de les llengües estrangeres.

Per saber-ne més cliqueu aquí.

Educación, cosmovisión e identidad

Posem a la vostra disposició un document que ens han enviat des del CEPOIM-Bolívia sobre la proposta d'elaboració del disseny curricular educatiu des de la visió dels pobles indígenes originaris.

Els Consejos Educativos estan treballant des de fa temps per tal de presentar una proposta educativa per la Nova Constitució, que englobi la gran diversitat cultural existent al país.

Per veure el document cliqueu aqui.

Enllaços d’interès

• Entitats participants

Centre d'Estudis Amazònics (CEAM)
http://www.ceam-ong.org/

Confederación de Pueblos Indígenas de Bolivia (CIDOB-Bolivia)
http://cidob-bo.org/

Consejo Educativo del Pueblo Originario Indígena Mojeño (CEPOIM-Bolivia)
http://www.cepos.bo/

IWGIA (Grupo Internacional de Trabajo sobre asuntos indígenas)- Barcelona
http://www.iwgia.org/

alterNativa Intercanvi amb els Pobles Indígenes
http://www.pangea.org/asplenty/

CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions)
http://www.ciemen.org/

Lliga dels Drets dels Pobles
http://www.dretsdelspobles.org/

Centre de Cooperació per al Desenvolupament Rural (CCDR)-Universitat de Lleida
http://www.ccdr.udl.cat/

Enginyeria Sense Frontera- ESF
http://catalunya.ingenieriasinfronteras.org/
http://catalunya.isf.es/

Veterinaris Sense Fronteres- VSF
http://www.veterinariossinfronteras.org/

SETEM-Catalunya
http://www.setem.org/

Federació Catalana d'ONG per al Desenvolupament (FCONGD)
http://www.pangea.org/fcongd/

Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD)
http://www.gencat.cat/

• Altres entitats

Casa de les llengues- Linguamon
http://www.linguamon.cat/

• Documentació

Centro de Documentación Santosnoco
http://santosnoco.blogspot.com/
http://santosnoco.googlepages.com/home

• Altres enllaços d’interès

Asociación de arte, Cultura y deporte San Isidro
http://www.futbolstreet.blogspot.com/
La Asociacíón Civil de Arte, Cultura y Deporte "San Isidro", tan solo nominada ACDSI, es una persona colectiva sin fines de lucro, creada y establecida en el Departamento de Santa Cruz; por sus objetivos sociales y humanos, desarrolla su acción rechazando toda manifestación que implique discriminación en cualquiera de sus formas. FINALIDAD: ACDSI tiene por finalidad contribuir a mejorar la calidad de vida de los seres humanos, en todos los ámbitos donde desarrolla sus actividades. OBJETIVO GENERAL: Para concretar la finalidad, ACDSI se propone como objetivo lo que expresa su Misión: "Promover estrategias y acciones que permitan el desarrollo humano sostenible en sus aspectos sociales, económicos. jurídicos, políticos, deportivos y ambientales en su área de acción".

Projectes de cooperació Fundació Pere Tarres
http://www.peretarres.org/mails/eutses/cooperacio/projectes_de_cooperacio.pdf

Pedro Nuny Caity

Vicepresident de la Confederación de Pueblos Indígenas de Bolívia CIDOB.

Pertany al poble indígena Mojeño- Ignaciano, nascut a la població de San Ignacio de Mojos (Beni- Bolívia), a on va realitzar els seus estudis de primària i secundària, així com a Cochabamba (Bolívia).

Ha estat vinculat a la dirigència des de la seva infantesa. L’any 2000, assumeix per primera vegada la responsabilitat organitzacional al rebre la Secretaria de Recursos Naturales a la comunitat indígena de Villa Esperanza, i posteriorment, al 2002 com a Secretari de Tierra y Territorio de la Subcentral de Cabildos Indígnales de San Ignacio de Mojos (avui Subcentral del Territorio Indígena Mojeño Ignaciano (TIMI) a la comunitat indígena d’Argentina (Beni- Bolívia).

Desprès de la seva participació a la IV Marcha Nacional Multisectorial para la Asamblea Constituyente al maig del 2002, va anar adquirint protagonisme, visibilitat i legitimitat des de les bases, especialment en els temes de defensa de la terra, territori i autonomia.

Al 2005, assumeix la dirigència màxima de la nova regional CPEMB (Central de Pueblos Etnicos de Moxos – Beni) en el seu Congrés Extraordinari. Al 2006, en el primer Congres del MAS IPSP de la Regional Trinidad fou elegit President de la Dirección Regional del MAS IPSP- Trinidad, en representació del poble de Mojos.

Al mateix any i per convocatòria de la Dirección Nacional del CIDOB, a la Gran Asamblea Nacional de los Pueblos Indígenas (GANPI), va ser escollit Vicepresident de la CIDOB.

Contacte: cidob@scbbs.com.bo

Corpus Malale Noza

Coordinador del Consejo Educativo del Pueblo orgininario Indígena Mojeño (CEPOIM) des del 2004. Tècnic en Desenvolupament Comunitari i Enfortiment institucional per la Universitat NUR de Santa Cruz de la Sierra (Bolívia).

Ha estat Secretari General i Secretari d’Educació de la SubCentral del Territorio Indígena Multiétnico (TIM) i Corregidor interí i Secretari d’actes del Cabildo de la comunitat de Mercedes del Apere.

La seva trajectòria dins l’àrea d’Educació es va iniciar amb la seva feina com a tècnic d’Alfabetització, representant al Territorio Indígena Multiétnico (TIM), dins el projecte: Proyecto Educativo Mojos – Trinidad, executat per PROCESO.

Ha estat President de la Comisión de la Gestión Educativa per elaborar la proposta de reglamentació de decrets suprems per a la Nueva Ley de Educación Boliviana, i ha participat als diferents congressos nacionals departamentals per a consensuar la proposta educativa plantejada pel Ministerio de Educación y Cultura de Bolívia i la Comisión Nacional de la Nueva Ley de Educación Boliviana.

Ha realitzat diversos cursos centrats en administració, gestió i protecció del TIM, sobre legislació Agrària, Forestal i Participació Popular, el curs “Formación de Promotores en Procesos de Participación Popular”, organitzat pel Programa de Apoyo a la Democracia Municipal PADEM y Ayuda Obrera Suiza (AOS), amb el recolzament del Viceministre de Descentralización Administrativa y Desarrollo Municipal i el curs “Facilitadores para el Control social”, organitzat pel Vice Ministerio de Participación Popular de la Prefectura del Departamento del Beni. Ha estat docent a diferents Módulos de Ecuación de adultos e interculturalidad a les visites a iniciatives locals, municipalitats i a líders del Movimiento Indígena del Equador.

Durant el 2007 va participar en la presentació i fundamentació de la proposta educativa, durant el Encuentro Territorial al Departament del Beni, auspiciat per la Asamblea Constituyente.

Contacte: cmalale@cepos.bo

Jordi Pascual

Membre de la Junta del CEAM.

Llicenciat en biologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Les dues branques principals de la seva trajectòria professional s’han centrat en la recerca faunística i en la gestió de projectes de cooperació. En el primer àmbit, ha realitzat estudis científics d’ecologia i etologia d’aus, aranyes i crustacis a Catalunya i Nicaragua.

Durant 4 anys (2004-2008) ha estat el Director Executiu del Centro de Estudios Hoya Amazónica (HOYAM-MOJOS), ONGD boliviana que treballa per al desenvolupament sostenible a l’Amazònia boliviana, a San Ignacio de Moxos, Departament del Beni, Bolívia. Els projectes dirigits s’han emmarcat dins l’àmbit productiu, específicament en el procés de desenvolupament i extensió de la piscicultura rural a petita escala a les comunitats indígenes, en la realització d’investigacions aplicades a l’aqüicultura a la Estación Piscícola Mausa a San Ignacio de Moxos (gestionada per Hoyam-Mojos), organització de cursos i seminaris sobre piscicultura amb presència de consultors internacionals, diagnòstic de l’estat de la piscicultura del pacú (Colossoma macropomum) a Manaus (Brasil) i Venezuela, recolzament i assessorament a les associacions relacionades amb la pesca i aqüicultura del Departament del Beni (Asociación de Piscicultores Indígenas de Mojos, Asociación de Pescadores del Mamoré, Asociación de Piscicultores de la Loma Suárez, Asociación de Piscicultores Indígenas y Campesinos del Municipio de San Andrés) i de El Torno (Departament de Santa Cruz) i Chapare (Departament de Cochabamba) i a diferents organitzacions de la societat civil mojeña.

Ha participat en diferents tallers, conferències, congressos i seminaris a Bolívia i el Perú. Ha realitzat una consultoria per a l’Agència Japonesa de Cooperació Internacional (JICA): Implementación de un Centro Piscícola al Norte de La Paz.

En l’àmbit cultural ha dirigit projectes enfocats a la promoció de la cultura dels pobles indígenes amazònics de Bolívia, destacant la Creació del Museu etno-històric i natural de Mojos (Viñupapaika eta vitaresira, nom en llengua ignaciana) a San Ignacio de Moxos, l’elaboració del documental, "Mojos, el país del agua", i del llibre "Paisajes y voces de Mojos".

Ha treballat durant 4 anys (2000-2004) amb l’Associazione di Cooperazione Rurale in Africa e America Latina (ACRA) a Rio San Juan, Nicaragua, i ha realitzat una consultoria a la província de Samaná, República Dominicana.

Contacte: jpascualsala@gmail.com

Antoni Madueño

Membre de la Junta del CEAM.

Llicenciat en Filosofia. Actualment és responsable de la secretaria de Salut Laboral i Medi Ambient de la Federació d'Ensenyament de CCOO.

Sota l'impuls d'Hoyam-Mojos y de CEAM ha coordinat i és coautor de la publicació “Paisajes y voces de Mojos”, un retrat sobre la història i el present de l'Amazònia Boliviana.

Contacte: amaduenor@gmail.com

Aureli Argemí i Roca

President del CIEMEN des del 2000. N’és també fundador (al 1976) i ha estat el seu Secretari General fins l’any 2000.

Màster en Teologia general per la Universitat de Sant Anselmo (Roma), i en Teologia litúrgica per la Universitat Catòlica de Paris. Expert Internacional en drets humans, dins la línea d’investigació i defensa, especialment dels drets dels pobles, de les minories ètniques i nacionals i dels drets lingüístics, amb una atenció particular als països d’Europa.

Una bona part de la seva feina es centra dins l’àrea de recerca del CIEMEN. Dins d’aquesta àrea, i pel que fa estrictament al tema lingüístic, exerceix de Director del programa europeu “Mercator: dret i legislació lingüístics”, programa que té el suport de la Comissió Europea i altres institucions públiques i privades. Dirigeix la col·lecció d’estudis "CIEMEN- drets lingüístics”, així com els Dossiers del CIEMEN, recollits principalment en les col·leccions "Altres Nacions", "Ethnos" i la revista “Europa de les Nacions". Dirigeix també el diari digital del CIEMEN: "Nationalia".

Copresident del Comitè de l’Estat Espanyol de l’Oficina Europea per a les llengües menys difoses (European Bureau for the Lesser Used Languages - EBLUL). Membre fundador del Comitè de Seguiment de la Declaració Universal de Drets Lingüístics. També membre de diverses organitzacions que treballen per a la promoció de les llengües dites minoritàries o minoritzades. Igualment membre del Consell Social de la Llengua Catalana, organisme depenent del Govern autònom de Catalunya. Actualment treballa, a la seu de la Comissió pels drets humans de l’ONU a Ginebra, per tal que les Nacions Unides elaborin una declaració a favor dels drets lingüístics.

Pel que fa a la defensa dels drets dels pobles i a la cooperació, destaquem una activitat que es relaciona amb les jornades: ha estat un dels promotors de l’Espai dels drets col·lectius que ha tingut un gran èxit en el Fòrum Social Mundial 2009, que ha tingut lloc a finals de gener d’enguany a una de les capitals de l’Amazònia, a Belem de para (Brasil).

La bibliografia d’Aureli Argemí és molt extensa, inclou monogràfics i un gran nombre d’articles i treballs col·lectius, la majoria d’ells relacionats amb els drets humans col·lectius o dels pobles, les llengües i les cultures amenaçades.

Contacte: ciemen@ciemen.org

Gemma Casal i Fité

Responsable de l’Àrea de Recerca del Centre de Cooperació per al Desenvolupament Rural (CCDR) - Universitat de Lleida.

Llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de Lleida i llicenciada en Antropologia Social i DEA en Antropologia per la Universitat Rovira i Virgili. Ha estat tècnica de recerca a la Universitat Rovira i Virgili i Responsable de formació del CCDR – Universitat de Lleida. Les seves línees de recerca s’han centrat en el Desenvolupament rural i local en relació a la cooperació internacional, al sector agrari a Catalunya i l’estudi de la família i el parentiu.

Ha participat en diferents publicacions tant en revistes especialitzades com en llibres. Ha participat a diferents congressos, seminaris i jornades amb ponències i comunicacions.

Contacte: gemma.casal@ccdr.udl.cat

Miquel Carrillo

Coordinador de projectes de Enginyeria Sense Fronteres - Catalunya.

Enginyer Químic. Màster en Gestió Pública i Desenvolupament Sostenible per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb Tesina Final sobre Conflictos Ambientales, Participación y Desarrollo. Análisis comparado de la explotación de hidrocarburos en Cameroun-Tchad y Ecuador.

Membre de la Comissió de Medi Ambient del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. Ha realitzat l’assessoria a la Introducción del saneamiento ambiental de diferents poblacions dins el Proyecto Araucaria-Río San Juan (Nicaragua), amb el suport del Ministerio de Recursos y Medio Ambiente de Nicaragua i l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional. Ha participat en el desenvolupament de l’Observatori de Conflictes Ambientals del Consell Consultiu per al Desenvolupament Sostenible a Catalunya, amb l’Institut Internacional per a la Governabilitat (Barcelona).

La seva feina a ESF s’ha centrat en projectes de proveïment d’aigua, sanejament, urbanisme i equipaments, energies alternatives, sensibilització i voluntariat a El Salvador, Camerun, Argentina, Equador, Perú i Espanya.

Contacte: miquel.carrillo@isf.es

Gemma Celigueta

Membre de IWGIA-Barcelona.

Doctora en Antropologia per l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de Paris. Llicenciada en Antropologia per la Universitat de Barcelona. Ha realitzat estades d’estudis i investigació a l’Observatori d’Ètica Intercultural de la Universitat de Barcelona, a la Universitat de París VIII, a la Universidad de Guadalajara- Mèxic, al Centre d'Etudes Interdisciplinaires des Faits Religieux (CEIFR-Paris) i a la Universidad del Valle- Guatemala.

Els seus treballs i estudis s’han centrat sobretot en els àmbits de l’antropologia política i els pobles indígenes sobre els que ha realitzat diverses publicacions i comunicacions a congressos, jornades i seminaris. En el món de la cooperació ha estat coordinadora del Centre d’Estudis de la ONGD alterNativa Intercanvi amb Pobles Indígenes.

En l’actualitat, és membre del Grup d’Estudis sobre Religió i Política a Amèrica Llatina (CEIFR-EHESS/Paris), del Grup d’Estudis sobre Cultures Indígenes i Afroamericanes (CINAF- Universitat de Barcelona) i del grup d’IWGIA a Barcelona. També és docent al Màster en Inmigració i Educació Intercultural de la Universitat de Barcelona.

Contacte: gceligueta@yahoo.es

Victor Maeso

Actualment és Coordinador de la campanya Finances Ètiques de SETEM-Catalunya i responsable de la dinamització dels grups de voluntariat de l’entitat, a més de ser el secretari de la delegació de SETEM a la Catalunya Central.

Va començar com a voluntari el 2003 amb un camp de solidaritat a Nicaragua, i ara treballa a l’entitat des del 2007, ocupant-se sobretot de la campanya “Exigeix responsabilitat a BBVA i Santander”, que pressiona la gran banca perquè deixi d’invertir en projectes irresponsables al Sud. Aquesta campanya l’ha dut a participar en les juntes d’accionistes dels dos bancs, al Tribunal Permanent dels Pobles de Lima i al Fòrum Social Mundial per denunciar aquestes polítiques.

Anteriorment havia treballat durant 7 anys com a enginyer industrial mecànic a una multinacional de l’automoció.

Contacte: vmaeso@setem.org

Rita Huybens

Presidenta de la Lliga dels drets dels pobles i vicepresidenta de la Federació catalana de ONG de Drets Humans.

Contacte: ritahuybens@telefonica.net

Josep Barba Formosa

Seguim amb el president i fundador del CEAM. També és fundador del Centro de Estudios Hoya Amazónica (HOYAM-MOJOS)- Bolívia. Llicenciat en Sociologia per la Universitat de París X. Especialitzat en prehistòria i maneig ambiental a l’Amazònia i en gestió de projectes amb enfocament cultural de desenvolupament.

Dins del CEAM, la seva feina s’emmarca tant en les funcions corresponents com a membre de la Junta Directiva com en altres tasques: realització de xerrades i ponències sobre cultura i història dels pobles amazònics (Estructures antròpiques a l’Amazònia, sistemes productius precolombins i Coneixement Indígena Ancestral), participació en diferents publicacions i articles del CEAM (Moxos: una Limnocultura, Paisajes y Voces de Mojos (en via de publicació) i altres.

Contacte: pepbarba@gmail.com

Carmiña Edmy García Balanza

Ja hem penjat informació sobre les entitats que participen a les jornades. Ara ens proposem, més enllà de les entitats, aprofundir una mica més en els participants que integraran les taules. Us anirem donant informació de tots ells. Comencem per la directora de la nostra entitat, la Carmiña Edmy Garcia, nascuda a Sucre, Bolívia.

Directora del Centre d’Estudis Amazònics (CEAM). Llicenciada en Ciències Econòmiques Financeres i Administratives per la Universidad Mayor Real y Pontificia de San Francisco Xavier de Chuquisaca (Bolívia). Màster en Desenvolupament Local i Municipis pel Centro de Estudios Superiores de la Universidad de San Simón (Bolívia). És també Diplomada en Auditoria i Control de Gestió. La seva formació es complementa amb postgraus: Postgrau en Preparació i Avaluació de projectes d’inversió pública, Postgrau en Polítiques pressupostàries i gestió pública. Diplomada en Nous enfocaments Internacionals i nacionals de Desenvolupament Rural i Diplomada en Interculturalitat i Integració Educativa.

Del 1997 fins l’any 2007, ha estat Directora Regional de l’oficina de CIPCA-Beni a San Ignacio de Moxos, realitzant les tasques pròpies de representació i relacions institucionals,així com de les activitats pròpies a direcció (planificació, coordinació i altres). Ha estat també Administradora Regional del Centro de Investigación, Educación y Servicios (CIES).

Ha estat docent titular i convidada de matèries relacionades amb la comptabilitat i Auditories a la Universidad Autónoma Gabriel René Moreno i a la Universidad NUR, a Santa Cruz de la Sierra, Bolívia

Contacte: direccion@ceam-ong.org

L'Amazònia al FSM 2009

Per anar obrint boca, aqui teniu un resum, des de les organitzacions indígenes amazòniques, de la feina que han realitzat durant el Forum Social Mundial 2009, que es va celebrar a Belem-Parà (Brasil) el passat mes de gener.
Mireu-vos l'arxiu

Entitats participants

Si vols, et pots descarregar l'arxiu amb la informació de les entitats que participaran a les jornades.
veure l'arxiu

Entitats participants

• Centre d'Estudis Amazònics (CEAM)

ONGD que promou el desenvolupament cultural, ambiental i socioeconòmic dels pobles de la regió amazònica. Entre els seus objectius es troben la recuperació i desenvolupament de sistemes de maneig ambiental integrats a l’entorn, la promoció de les capacitats de tots els sectors de la societat, la recuperació cultural i la difusió dels coneixements i experiències esdevingudes de les investigacions i activitats desenvolupades a la zona.

Més informació a: http://www.ceam-ong.org/

• Confederación de Pueblos Indígenas de Bolivia (CIDOB-Bolivia)

Organització que representa els 34 pobles de Bolívia. Al 1982, neix com a central de pobles i comunitats indígenes de l’Orient Bolivià (Chiquitanos, Ayoreos, Guarayos, Guaraníes), iniciant un procés d’enfortiment a nivell institucional i de pobles (centrals, comunals, intercomunals, capitanies).

Els pobles fundadors de la CIDOB, es van organitzar amb la finalitat d’enfortir la unitat i estructura organitzativa, respectant les formes ancestrals i tradicionals d’organització.

El seu objectiu és defensar els drets dels Pobles Indígenes de les Terres Baixes de Bolívia, mitjançant la representació davant instàncies públiques i/o privades, i de l’enfortiment de les seves organitzacions representatives, buscant la seva efectiva incorporació i participació en les decisions polítiques, socials, econòmiques i culturals del país, en els àmbits de desenvolupament local, regional, nacional i internacional.

Les següents organitzacions regionals conformen la CIDOB:
- Asamblea del Pueblo Guaraní
- Central de Pueblos Nativos Guarayos
- Central de Pueblos Indígenas del Beni
- Central Indígena de la Región Amazónica de Bolivia
- Central Indígena de Pueblos Amazónicos de Pando
- Central de Pueblos Indígenas del Trópico de Cochabamba
- Central de Pueblos Indígenas de La Paz
- Organización de la Capitanía Wehenayek Tapiete

Més informació a: http://cidob-bo.org/

• Consejo Educativo del Pueblo Originario Indígena Mojeño (CEPOIM-Bolivia)

El Consejo Educativo del Pueblo Originario Indígena Mojeño (CEPOIM) es va crear durant el 1^er Congreso Educativo del Pueblo Mojeño al maig de 2004. Està integrat per representants dels diferents pobles indígenes existents a Mojos, les subcentrals afiliades a la CPEM-B (Central de Pueblos Étnicos Mojeños del Beni) i les subcentrals afiliades a la Central de Pueblos Indígenas del Beni (CPIB).

El CEPOIM es conforma amb la consciència de que l’educació és una eina de llibertat i d’autodeterminació, de la necessitat d’atenció d’una educació integral de qualitat, així com tenir una educació que respecti, valori i promogui la cultura pròpia.

El CEPOIM, treballa amb la missió d’enfortir les organitzacions indígenes i altres sectors socials del poble de Mojos, mitjançant accions educatives que permetin la construcció d’una societat intracultural i plurilingüe sobre la base de la cultura de Mojos per l’enfortiment de la identitat.

És un instrument orgànic nexe entre les organitzacions de base i les institucions governamentals i no governamentals per aconseguir satisfer les necessitats, interessos i aspiracions pròpies de la cultura de Mojos.

Els seus objectius són participar activament en la formulació i implementació de polítiques educatives a tots els nivells del sistema educatiu plurinacional, particularment en els àmbits de l’educació bilingüe i el desenvolupament de la llengua de Mojos per tal de millorar la qualitat de l’educació a la regió de Mojos, enfortir les eines de control social en educació d’acord amb les lleis vigents al país, mitjançant l’actualització, conscienciació i sensibilització constant i adient a la comunitat educativa (pares i mares de família, professorat, alumnat, autoritats comunals), així com participar amb poder de decisió en la selecció i elecció d’autoritats educatives per al poble de Mojos.

Més informació a: http://www.cepos.bo/
Contacte: cepoim@cepos.bo

• IWGIA (Grupo Internacional de Trabajo sobre asuntos indígenas)- Barcelona

IWGIA és una organització internacional independent fundada al 1968 per persones professionals de l’antropologia i activistes de drets humans, que col·labora amb organitzacions de Pobles Indígenes de tot el món. Impulsa el respecte als drets humans dels Pobles Indígenes especialment, els seus drets a l’autodeterminació, al desenvolupament i integritat cultural, així com el control dels seus territoris i recursos.

La base de la seva feina és la combinació de diferents activitats. Per una banda publicacions de llibres de temàtica indígena, la revista trimestral “Asuntos Indígenas” i l’anuari “Mundo Indígena”. Per l’altre, un treball de lobby i promoció dels drets humans especialment a les Nacions Unides, a on han assistit al projecte de Declaración de los Derechos de los Pueblos Indígenas i al procés d’establiment del Foro Permanente para los Pueblos Indígenas. Finalment, IGWIA recolza a projectes de desenvolupament amb organitzacions indígenes de diferents àrees del món.

Al 2008, IWGIA ha obert una delegació a Espanya amb seu a Barcelona.

Més informació a: http://www.iwgia.org/

• alterNativa Intercanvi amb els Pobles Indígenes

És una organització no governamental de desenvolupament creada al 1986, especialitzada en cooperació amb Pobles Indígenes, amb l’objectiu de promoure i difondre alternatives socials, econòmiques i ambientals als models hegemònics i homogenis de desenvolupament.

Aquest objectiu es realitza recolzant processos alternatius de desenvolupament que engloben la diversitat cultural, la justícia social i la sostenibilitat ambiental com a principi d’acció. Dona recolzament als processos de desenvolupament integral a comunitats indígenes, gestionats per la pròpia població.

El resultat és que la seva feina s’emmarca dins d’una estratègia per assolir un desenvolupament fonamentat en la identitat de cadascun dels Pobles Indígenes i a favor del reconeixement de la diversitat cultural.

Com a eixos fonamentals segueixen dues línees de treball: Cooperació amb Pobles Indígenes, donant suport al reconeixement i exercici efectiu dels seus drets individuals i col·lectius, potenciant els seus propis models d'autodesenvolupament; i Intercanvi cultural, a través de la investigació, promoció i difusió d’alternatives socials, sorgides d’aquestes experiències de treball amb els Pobles Indígenes i les seves organitzacions.

Més informació a: http://www.pangea.org/asplenty/

• CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions)

El CIEMEN és una associació cultural, no governamental i no lucrativa. Va iniciar les seves activitats l’any 1974.

Té com a principals objectius aconseguir el coneixement i reconeixement de les minories ètniques i dels pobles i com a conseqüència poder establir accions de solidaritat en territoris on sigui necessària.

La seva feina s’emmarca dins l’àmbit del coneixement mitjançant programes de recerca sobre legislació i drets lingüístics, manteniment del Centre de documentació especialitzat i d’una web sobre drets lingüístics i minories ètniques i nacions sense estat, l’edició de la revista l'Europa de les Nacions, així com altres llibres, articles i material pedagògic. Dins l’àmbit del reconeixement, organitza Jornades Internacionals per a tractar temes relacionats amb els drets de les minories ètniques i de les nacions. Entre d’altres ha organitzat el CONSEU (Conferència de Nacions sense Estat d'Europa), ha coorganitzat la Conferència Mundial de Drets Lingüístics, amb la consegüent Declaració Universal, i la creació del seu Comitè de seguiment, també participa a diferents fòrums i institucions internacionals. Aquest any ha participat en el Fòrum Social Mundial 2009 celebrat a Brasil.

Més informació a: http://www.ciemen.org/

• Lliga dels Drets dels Pobles

La Lliga dels Drets dels Pobles, és una organització no governamental, nascuda l’any 1977, té per finalitat la defensa dels drets dels pobles, el foment de la cultura de la pau i la transformació social.

Es centra en l’estudi, la difusió i la denúncia dels problemes dels pobles situats a l’àrea caracteritzada pel subdesenvolupament, i de la població immigrant que en procedeix Treballa per la sensibilització de l’opinió pública envers aquests problemes, per la formació de persones que hi estiguin interessades, per la denúncia i la recerca, acompanyat per la cooperació internacional.

Més informació a: http://www.dretsdelspobles.org/

• Centre de Cooperació per al Desenvolupament Rural (CCDR)-Universitat de Lleida
  

El Centre de Cooperació per al Desenvolupament Rural neix a finals del 2006 fruit d’un conveni de col·laboració entre l’Agència Catalana de Cooperació per al Desenvolupament, l’Ajuntament de Lleida i la Universitat de Lleida, per tal de contribuir a la millora de la qualitat de vida de les comunitats rurals dels pobles del Sud. Entre les seves tasques es troba dinamitzar i fomentar les sinèrgies entre els diferents agents involucrats, treballant conjuntament des de la formació, la recerca i la transferència de coneixements i tecnologia. Promou espais d’anàlisi i reflexió, per analitzar des d’un punt de vista crític, les problemàtiques a les quals s’enfronta el medi rural dels pobles del Sud, formar personal tècnic qualificat i esdevenir un motor de transformació social, tot donant les eines que generin alternatives cap a un desenvolupament rural respectuós amb la societat i el medi ambient.

Les principals línees de treball del CCDR són:

- Models i paradigmes de desenvolupament rural

- Sobirania alimentaria, millora dels sistemes productius, accés i gestió sostenible dels recursos naturals.

- Migracions i desenvolupament

- Polítiques públiques de desenvolupament rural

Més informació a: http://www.ccdr.udl.cat/

• Enginyeria Sense Frontera- ESF

ESF és una associació de cooperació per al desenvolupament multidisciplinària, formada per professionals, docents i estudiants, que treballa per garantir l’accés universal al serveis bàsics, acompanyant el canvi social i l’enfortiment de les poblacions del Sud, respectant sempre les característiques culturals i tècniques.

L’associació entén la cooperació com un intercanvi basat en la solidaritat i el desenvolupament com un procés en evolució, interdependent i sostenible, que no pot imposar limitacions a les diferents cultures i que ha de contribuir a augmentar la participació ciutadana i el paper de la societat civil.

És una ONGD especialista en temes de cooperació de serveis d’aigua i d’alternatives energètiques. L’experiència assolida i la relació amb les contraparts durant 15 anys de treball han permès constatar que garantint l’accés a serveis bàsics com l’aigua i l’energia, es contribueix directament a fer possible el canvi social i l’enfortiment de les poblacions del Sud. ESF també porta a terme diverses campanyes de sensibilització i Educació per al desenvolupament per determinar eines adreçades a millorar les polítiques de cooperació

Més informació a:

http://catalunya.ingenieriasinfronteras.org/
http://catalunya.isf.es/

• Veterinaris Sense Fronteres- VSF

Veterinaris Sense Fronteres és una organització no governamental declarada d’Utilitat Pública, que treballa per a millorar la qualitat de vida de les poblacions més desafavorides del planeta. Va néixer l’any 1987 a la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Fou una de les ONG laiques i professionalitzades pioneres a Espanya i a nivell internacional va constituir conjuntament amb vuit països europeus la Federació VSF-EUROPA.

Al 1989, va establir el seu primer projecte a Guatemala, i es va estendre per tot l’estat espanyol creant delegacions a 14 Comunitats Autònomes mitjançant les corresponents Facultats de Veterinària.

Col·labora amb les comunitats rurals dels països en vies de desenvolupament amb l’objectiu de millorar la productivitat i contribuir així en millorar les seves condicions de vida i donar el recolzament necessari com a protagonistes que són del seu propi desenvolupament humà.

La seva feina es centra en la capacitació i formació, concessió de crèdits, l’enfortiment institucional de les contraparts i les relacions de cooperació Sud-Sud fomentant els intercanvis i trobades entre personal tècnic i productors/es de diferents països.

Més informació a:

http://www.veterinariossinfronteras.org/
http://www.pangea.org/vetsf//

• SETEM-Catalunya

SETEM-Catalunya és una ONG de Solidaritat Internacional que té l’objectiu de promoure unes relacions Nord-Sud més justes mitjançant la conscienciació a la nostra societat de les desigualtats Nord-Sud, denunciar les causes i promoure transformacions socials, individuals i col·lectives.

Nascuda al 1968, al 1984 SETEM es constitueix com associació independent, i el 1991 passa a denominar-se SETEM- Catalunya al néixer altres associacions germanes en diversos llocs d'Espanya. Al 1995 tots els SETEM existents es van associar en la Federació SETEM.

Les principals línies d’actuació de l’organització, es concreten en la sensibilització per a la participació i la mobilització, la incidència política en Comerç Nord- Sud, i la formació i assessorament per a la solidaritat i la cooperació.

El setembre de 2004 SETEM-Catalunya va ser declarada Entitat d'Utilitat Pública.

L’entitat treballa juntament amb nombroses organitzacions de base dels països del Sud i amb d’altres ONG’s i moviments socials del Nord que també lluiten per un ordre econòmic i social més just.

Més informació a: http://www.setem.org/

• Federació Catalana d'ONG per al Desenvolupament (FCONGD)

La Federació és una organització de segon nivell integrada per 87 ONGD’s federades. Va ser fundada l’any 1989 per entitats que treballaven dins l’àmbit de la solidaritat i la cooperació internacional.

La Federació, mitjançant el treball en xarxa, té com a finalitat facilitar i potenciar la coordinació, la transparència, l’ètica i la qualitat de les ONG catalanes per al desenvolupament, i impulsar una cooperació transformadora que afavoreixi la justícia social i l’equitat arreu.

En el marc del treball en xarxa, la Federació, conjuntament amb les federacions catalanes de Pau i Drets Humans, ha constituït una confederació d’ONG per coordinar millor les actuacions conjuntes.

Des de 1997, la Federació compta amb un Codi ètic i de conducta d’obligat compliment per a les ONGD’s federades.

La Federació representa les ONGD’s federades i és interlocutora amb el Govern i les diferents administracions, duent a terme accions d’incidència per tal d’influir sobre les polítiques públiques. També recull i promou reflexió i pensament sobre les temàtiques que treballa mitjançant grups i comissions de treball en els àmbits de l’Educació per al desenvolupament, la perspectiva de gènere, el compliment del Codi ètic de la Federació i el seguiment de les polítiques públiques de cooperació.

Més informació a: http://www.pangea.org/fcongd//

• Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD)

L’ACCD és l’organisme de la Generalitat de Catalunya responsable de gestionar les polítiques de cooperació per al desenvolupament, construcció de pau, acció humanitària i drets humans per tal de contribuir a l’erradicació de la pobresa i afavorir el desenvolupament humà sostenible.

Més informació a: http://www.gencat.cat/