Llei d'educació boliviana "Avelino Siñañi- Elizardo Pérez"

Aqui teniu la llei d'educació "Avelino Siñañi-Elizardo Pérez".

Aquest projecte de llei porta el nom i cognom del indígena Avelino Siñani, qui es va enfrontar a finals del segle XIX a l’altiplà de la Paz, als terratinents i clandestinament, va aixecar una petita escola, que es va fer gran desprès de la seva trobada amb l’educador Elizardo Pérez, amb qui va impulsar la idea de la liberalització de la població indígena boliviana mitjançant la cultura i l’educació.

Un dels objectius principals del govern és revolucionar el sistema educatiu per adequar-lo a les noves condiciones econòmiques, socials i culturals en les que es troba el país.

En aquest context, el Congreso Nacional de Educación va ser l’escenari democràtic propici per estructurar la nova Llei educativa. El present document, proposta del avantprojecte de la Nueva Ley de la Educación Boliviana- va ser elaborat amb la participació de representacions de 22 organitzacions i institucions de caire nacional, que van conformar la Comisión Nacional de la Nueva Ley de la Educación Boliviana (CNNLEB).

Organitzacions i institucions participants:

• Central Obrera Boliviana (COB)

• Confederación de Trabajadores de Educación Urbana de Bolivia (CTEUB)

• Confederación Nacional de Maestros de Educación Rural de Bolivia (CONMERB) Confederación de Estudiantes Normalistas de Bolivia (CEN-B)

• Confederación de Estudiantes de Secundaria de Bolivia (CES-B)

• Confederación Sindical Única de Trabajadores Campesinos de Bolivia y los Consejos Educativo Aymara (CEA) y de la Nación Quechua (CENAQ) Federación Nacional de Mujeres Campesinas de Bolivia-Bartolina Sisa, (FNMCB-BS), como parte de la CSUTCB

• Comité Ejecutivo de la Universidad Boliviana (CEUB)

• Confederación Universitaria Boliviana (CUB)

• Fuerzas Armadas (FF. AA.)

• Policía Nacional Boliviana

• Confederación Nacional de Juntas de Vecinos (CONALJUVE) Bolivia

• Confederación de Colonizadores de Bolivia (CSCB)

• Junta Nacional de Madres y Padres de Familia (JNMPF)

• Consejo Nacional de Ayllus y Markas del Qullasuyu (CONAMAQ)

• Confederación de Pueblos Indígenas del Oriente Boliviano y los Consejos Educativo Pueblo Originario: Amazónico Multiétnico, (CEAM), Guaraní (CEPOG), Chiquitano (CEPOCH), Mojeño (CEPOIM) y Guarayos (CEPIG), como parte de la CIDOB

• Comisión Episcopal de Educación (CEE)

• Asociación Nacional de Colegios Particulares de Bolivia (ANDECOP)

• Movimiento Cultural Saya Afroboliviano (MOCUSABOL)

• Comisión Nacional de la Nueva Ley de la Educación Boliviana

• Ministerio de Educación y Culturas (MEC).

Per la seva elaboració, diferents institucions i organitzacions van compartir a la Comissió Nacional, les seves propostes, las mateixes que conjuntament amb les conclusions dels Talleres Nacionales i Congresos Departamentales realitzats al 2004, les conclusions del Congreso Nacional de la Educación (1992) i altres documents, van servir com a base per l’elaboració del document.

Una particularitat necessària a destacar del treball de la Comissió, ha estat el consens existent dins el mateix. Malgrat això, en el marc d’un esperit democràtic i de respecte vers altres idees, s’ha respectat les diferencies d’opinió que han expressat altres institucions i organitzacions, el que ha donat lloc a constants revisions i adaptacions de la proposta. Al 2008 Bolívia va posar en marxa la nova llei educativa. El magisteri rural per la seva banda, va decidir implementar el projecte de llei a la gestió educativa de 2007.

Segons les persones defensores de la llei, la reforma de l’educació és inèdita degut al fort component social que inclou. La nova estratègia nacional, que reemplaça la Llei 1565, té tres eixos, el primer la descolonització, que significa igualtat d’oportunitats per a tothom, des de l’educació primària fins l’educació superior. També es preveu una educació productiva orientada al treball i al desenvolupament sostenible dels territoris. I un tercer moment inclou l’educació tecnològica i cultural.

Les reformes educatives posen l’accent en l’atenció comunitaria, però des de la diversitat de llengües i cultures. Un altre aspecte clau de la reforma és la seva extensió a tots els tipus d’ensenyament, inclosa la superior, a les zones rurals.

La nova llei preveu l’ensenyament gratuït de les llengües originaries, del castellà i de les llengües estrangeres.

Per saber-ne més cliqueu aquí.